Aquest '887' demostra que un home sol pot deixar-nos bocabadats. És increïble, per exemple, com fa servir el francès. Canvia de registre amb una naturalitat espaterrant, del poètic a l'expositiu. Mentre fa girar el cub central del qual emergeixen les il·lusions. Un edifici, una cuina, un bar, un rebedor, un taxi... I davant, explicant-ho tot, un mag que va treient conills del barret. Mai no li veiem el truc. Potser per la naturalitat amb què ens ho diu tot. I perquè sembla que Lepage hagi construït tot un espectacle per recitar 'Speak white' i deixar en evidència tots aquells que ja no recorden d'on ve el moviment sobiranista quebequès, apoltronats, feliços en la ignorància. Ens passarà el mateix a nosaltres d'aquí a 30 anys?
A través de Lepage entenem una mica més les últimes obres de Wajdi Mouawad –el dramaturg és un fan acèrrim del director d'escena–. Aquest '887', per exemple, s'assembla formalment a 'Seuls' i, temàticament, a 'Soeurs'. L'any que ve, tots dos faran 'Frères'. I només podem pregar de genolls perquè vinguin. El circ de Lepage no pot trigar tant a visitar-nos.