Creació i direcció: Joan Ollé. Amb: Joan Alavedra, Eduard Altaba, Joan Anguera, Ivan Benet, Marta Betriu, Salvador Boix, Oriol Camprodon, Laura Guiteras, Oriol Genís, Enric Majó, Xavier Maureta, Victòria Pagès, Jordi Vidal.
Un 'time-lapse' de la història de Barcelona Un viatge accelerat format per infinitat d'estampes amb el full de ruta caòtica d'un poeta amb segones, com els que tintaven les pàgines del 'Cu-Cut!' amb la seva mètrica càustica. 'À la ville... de Barcelona!' és un esplèndid mosaic de tipus, records, tòpics, contes, racons, postals, esdeveniments, anècdotes, llegendes, misteris, cançons, llibres, xafarderies, experiències i records... , amb la ciutat i les seves gents com a únic punt en el temari d'un singular llibre de cròniques metropolitanes.
Un paisatge que traça una invisible frontera social i ideològica amb l'upper-Diagonal, tot i que Joan Ollé després irrompi –com un cacic moro en terres cristianes– en territoris transfronterers per rescatar retalls de memòria que li serveixen per tancar aquest increïble retrat de Barcelona.
Un muntatge àgil, a ritme de revista surrealista, que reparteix generosament el seu temps entre el riure –mai innocent– i l'atenció emotiva. Volen els ganivets, però amb l'habilitat d'un artista de circ. Sempre queda el dubte del truc, però la diana sempre està ben orientada. Mai no assenyala amb afilada punta els personatges que realment importen i donen caràcter a una ciutat que pretengui aquest nom. Tracta amb cura la "senyora Maria", Floquet de Neu, Colom, la Dama del Paraigua i el cupletista decadent de la Bodega Bohemia, i amb crueltat la liceista rància que només coneix la veritable Barcelona d'oïdes , entre les línies d''El caso' que li ha robat a la criada d'amagatotis.
Un espectacle en què tot funciona i harmonitza: la delicadesa dels enfilalls de bombetes de color penjades d'un fanal industrial, el templet de música de la Ciutadella amb la banda sortint-se de les seves costures, les taules i cadires, les tanques de seguretat d'una anònima i eterna obra, les rodes del Bicing, un pas de vianants que no duu enlloc que serveix de passarel·la antropològica. I un petit teló de vellut vermell que concentra tot el saber canalla d'aquesta ciutat. Un graciós vomitador teatral per a cuplets, xotis, chachachás, boleros i balades de pàtria ensucrada.
Una xarranca teatral, de peces que creen relacions enverinades, amb un repartiment especialment en forma. Tots magnífics, encara que és Victòria Pagès qui arrossega els aplaudiments amb els seus dos monòlegs. Quina gran actriu: ho fa tan bé que sembla que no faci res.
