Si no existís el Circ d’Hivern, no sé on podrien mostrar la seva obra els artistes d’aquí que marxen cada any a formar-se a l’estranger. Tenim Tàrrega, sí, però és ‘només’ una fira que, pel que podem comprovar, té molt poca incidència en les programacions barcelonines de temporada. El cas és que 'Aaart!', la 18a aposta de l’Ateneu Popular de Nou Barris, ens permet veure alguns d’aquests talents, com Irene Estradé o Sergio González, sumats al de Jonathan Frau, Nacho Flores i Carlos Lima, creadors, tots, d’un espectacle darrere del qual hi ha una gran idea eficaçment materialitzada. D’entrada, la intenció és interpretar des del circ grans quadres de la història de l’art, des d’un evident 'Estudi de les proporcions del cos' humà de Da Vinci amb roda cyr fins al complicat 'El poeta' d’Egon Schiele a través de les contorsions del cos.
El millor de l’espectacle són els números. Tots els artistes tenen el seu moment, la seva mirada a l’art. I en l’última entrada interpreten 'El diamant somriu al capvespre', de Miró, de manera brillant, tot i que també sempre des de la individualitat. El problema apareix quan volen vestir l’espectacle, és a dir, posar-li una dramatúrgia. Comença bé, amb els cinc personatges perduts en un museu, però aviat cau pel seu propi pes. I necessiten un punt de comicitat, que busquen sense gaire traça.
