El filòsof Gilles Deleuze i el pintor Nicolas de Staël només tenen aparentment una cosa en comú: la seva mort. Tots dos es van llençar per la finestra, amb 40 anys de diferència. I el boxador mataroní Fred Galiana? I la vedet Juanita de Tánger? Un any després de la mort de Deleuze, el 1996, dos estudiants de filosofia són a París intentant analitzar L'abecedari de Deleuze, la sèrie d'entrevistes que el filòsof va deixar com a llegat, però mentre en Jan (Joan Sentís) s'hi obsessiona, la Maria (Míriam Moukhles) es desanima i surt del cau acadèmic. Ell troba el nexe entre el pintor i el filòsof: la seva filla (Cris Martínez). I ella topa amb una altra veritat: un quadern on hi hauria l'origen de tots els contes. I el que sembla una obra de tesi es converteix en un cabaret filosòfic on Moukhles es transforma en la perfecta vedet.
Si a Nodi: de gossos i malditos (2024), Moukhles i Sentís van fer una brillant recerca històrica en la subcultura barcelonina dels anys 70 i 80, amb Pau Riba i Pau Malvido com a referents, a Abecedari busquen altres coses. De totes les lletres de Deleuze, n'hi ha una en què hi cauen sovint: la C, de Cultura. Per al filòsof, la cultura no és coneixement sinó trobada, amb coses i no amb persones. I aquí tant l'entusiasta com la decebuda seguiran camins diferents per arribar al mateix lloc. Però l'important, teatralment parlant, serà el camí, perquè no sempre per anar d'A a C has de passar per B.
Moukhles emergeix com l'actriu superdotada que és: canta, imita, sedueix
És veritat que Abecedari sembla un garbuix d'idees que costen d'unir, que sovint no sabem què ens està explicant, que de tantes digressions ens fa oblidar el punt de partida. Importa, això, tanmateix? Perquè ben bé podem assumir aquesta obra com un muntatge surrealista, on passat i present es fusionen, on els espais es multipliquen, els personatges floten, les imatges es desborden i la filosofia i el cabaret es donen de la mà. Enmig de tots els huracans, Moukhles emergeix com l'actriu superdotada que és: canta, imita, sedueix. Fa el que vol amb el públic. En una fracció de segon, pot ser un àrab granat que xampurreja castellà i convertir-se en una vedet riallera.
En un any, Moukhles ha protagonitzat Little women (Teatre Lliure) i Maria Magdalena (TNC), i ha aconseguit fer de La Moukhles&Sentís, la seva companyia, un refugi galàctic, un espai de llibertat, on poder donar vida als disbarats més deliciosos. Perquè si bé Abecedari sembla un espectacle seriós i amb ínfules, es tracta al final d'una autèntica poca-soltada, la qual, no ho dubtem, hauria entusiasmat el mateix Deleuze, encara que no li agradés el teatre. Sobretot per com exposen el material amb què juguen, sempre des de la joia, sempre des de l'alegria de la descoberta. I això és meravellós.
