[category]
[title]
Ressenya
Aquest fil ara està gastat, esfilagarsat, a punt de trencar-se. L'espectador dubta, titubeja, se sent cansat abans fins i tot de respondre a la nova invitació d'endinsar-se en el laberint amb els mateixos cants de sirena: Pirandello, Txékhov, Estellés, Shakespeare, fins i tot torna –com atrapat en una maledicció– la ronca veu de Vinicio Capossela. També tenia llavors una companyia més sòlida.
Comença a ser preocupant que Broggi senti la recurrent necessitat de fer un teatre de recapitulació; insistir una i altra vegada en el teorema dramàtic-artístic que s'engendra entre les parets de la Biblioteca de Catalunya. L'ofici que aplica és d'una estètica incontestable. Ha creat estil. Però la bella forma comença a ser fórmula i el fons s'encongeix com un rastre d'aigua minvant per la sequera de noves idees.
El preciosisme de la simplicitat no és una opció caduca si ve acompanyada per històries que interessin, per relats que aportin vida a una habitació plena de queixosos fantasmes teatrals pel delicat abús al qual són sotmesos temporada rere temporada.
Discover Time Out original video