Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Alberto San Juan parla d''El rey'

Alberto San Juan parla d''El rey'

L'actor i director porta al Teatre Lliure la seva particular versió sobre la monarquia espanyola

Alberto San Juan
Per Andreu Gomila |
Advertising

La colla del Teatro del Barrio madrileny s’han atrevit a retratar la figura de Joan Carles I a 'El rey'. En parlem amb Alberto San Juan, que ha escrit i dirigit una obra que, a banda d’ell en escena, compta amb Luis Bermejo i Guillermo Toledo. És al Teatre Lliure.

Després de 'Ruz-Bárcenas', feu 'El rey'. Per què?
És la màxima autoritat d’un estat que, segons hem descobert en els últims anys, pateix una corrupció profunda en molts dels seus àmbits. És el personatge principal del relat dominant sobre la Transició, el període fundacional del model de societat que vivim des de fa quatre dècades. Com no hauríem de parlar del rei? Com no hauríem de parlar del que suposa la monarquia espanyola?

Des de quin punt de vista l’heu tractat? Des de la comèdia, la sàtira...?
Un punt de vista lliure. En allò polític i en allò artístic. Sense cap mena d’inhibició. Només hem intentat ser rigorosos i objectius en la informació que inclou la peça, en la mesura del possible. Vivim en un estat opac on els arxius d’Interior o Defensa, per exemple, són inaccessibles. I sense aquesta informació, no podem conèixer la nostra realitat en profunditat i, per tant, ens veiem obligats a especular a partir dels indicis importants que troben els investigadors. No hi ha caricatura. Humor, sí.

Els reis són figures del teatre de Shakespeare, Pirandello, Jarry... Us han inspirat?
Cap d’ells en particular. Però sempre mires i expliques coses a partir de la teva experiència.

Qui és Joan Carles I?
Que respongui el text. En l’obra, ell diu: “Un paisatge perfecte. Una situació endreçada. Un mur sòlid”.
 
Per què hi ha tan poc teatre sobre la classe política espanyola, ara i sempre?
La cultura construïda des de l’estat i els seus més importants col·laboradors (grans mitjans de comunicació) des del consens ha estat una cultura despolititzada. És ara quan la gent que encara no era adulta en aquells anys comencem a parlar de política. És ara quan descobrim que érem víctimes d’una gran estafa, que fins i tot ens havien robat el pensament.

Algú de la Casa Reial ha vist el 'El rey'?
No, que jo sàpiga.

Advertising