Els clàssics ho són perquè, més enllà del seu context, obren noves portes. És el cas de la peça de Tony Kushner que, tot i tractar un tema molt concret, l'epidèmia de sida dels 80 enmig de l'era de l'ultra Ronald Reagan, el 2018 ens arriba neta, com si l'autor l'hagués escrita ahir i no fa 25 anys. El 'problema' d'aquesta obra és la profunditat dels personatges, ambivalents, amb llargs viatges cap endavant i cap endarrere, amb molts tons, cosa que requereix de grans actors per encarnar-los sense que el castell grinyoli. David Selvas ho ha intentat amb una posada en escena un xic tímida.
La primera part d'''Àngels a Amèrica', 'S'acosta el mil·lenni', comença amb el diagnòstic de sida per a Roy Cohn (Pere Arquillué) i Prior Walter (Joan Amargós) i Kushner posa fil a l'agulla al drama sense estalviar-nos res. La segona, 'Perestroika', té un caire més simbolista, més de realisme màgic, si volen, que Selvas resol amb més ritme, perquè es deixa anar una mica.
Els personatges són jueus, mormons, caucàsics, negres... Un retrat de la societat nord-americana, magníficament resumida en dues intervencions antagòniques i alhora complementàries, la de Louis Ironson (Joan Solé) quan parla del caire polític de les 'races', i la de Roy quan diu que un grup és tingut en compte quan s'organitza. Dos monòlegs que posen damunt la taula com els ha costat als actors entrar dins els papers: mentre Roy és abassegador, Louis parla com si allò no anés amb ell. Els actors estan massa lluny els uns dels altres, no hi ha intimitat en una peça molt íntima... Això no obstant, estem davant d'una obra que, pels pèls, aguanta gràcies a la imaginació teatral del director que, a més, no dubta a posar al centre de tot la figura més abismal de l'obra, Roy, el tauró gai, que Arquillué defensa amb dents i ungles en el millor del muntatge.
Autor: Tony Kushner. Direcció: David Selvas. Intèrprets: Joan Amargós, Pere Arquillué, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Òscar Rabadan, Joan Solé, Júlia Truyol i Vicky Peña.
