Entrevista a Tony Kushner

(Aquesta entrevista es va publicar l'1 de setembre de 2010 a Time Out New York arran del 20è aniversari d''Àngels a Amèrica')

L'obra mestra en dues parts 'Angels a Amèrica: una fantasia gai sobre temes nacionals' va irrompre a Broadway el 1993 com un missatge alat per proclamar la veu teatral més important de la dècada: ambiciosa, prolixa, divertida, enutjada, tot alhora, a més de profundament intel·ligent i generosa espiritualment. Des d'aleshores, Kushner ha seguit ben actiu com a dramaturg, guionista i intel·lectual.

'Àngels a Amèrica' parla bàsicament de la sida i de la identitat gai, dues coses que han canviat molt en les últimes dècades. Ha canviat la manera de funcionar de la peça?
Sembla que la gent encara es diverteix amb l'obra, per la qual cosa no em sembla que sigui vista com l'obra d'una època passada. I mai no va ser la meva intenció que fos una simple polèmica sobre els drets dels gais o l'epidèmia de sida de mitjans dels 80; sempre vaig intentar que anés més enllà de tot això. Però crec que hi ha un cert corrent que va a favor amb l'obra perquè és explícitament política. Encara vivim atrapats en la mentalitat de l'era Reagan.

La producció original de Broadway era èpica...
Mai no he sentit que hi hagi una única manera de fer-la. La increïble producció d'Ivo van Hove al Toneelgroep d'Amsterdam no tenia ni escenografia. Literalment, no hi havia ni cadires. I va ser extraordinai. 'Àngels', sigui quina sigui la mida del teatre que la faci, són essencialment 71 escenes entre sobretot dos personatges: és molt íntima.

Però la peça té diversos moments que semblen demanar màgia teatral, en especial l'entrada de l'àngel al final de la primera part.
Quan vaig escriure-la, em vaig divertir molt demanant a directors i escenògrafs que fessin coses que creia que el teatre havia entregat al cinema perquè nosaltres no produïm il·lusió de la mateixa manera que les pel·lícules, tot i que crec que és una mala interpretació de la natura i el propòsit de la il·lusió teatral. No es tracta de ser 'efectiu': es tracta de ser enginyós o llest o sorprenent o poètic, però sempre d'una manera transparentment falsa. Crec que és important que l'àngel entri volant, res més. Tot i que, de nou, en la producció d'Ivo a Amsterdam, l'àngel entrava en escena caminant, i va ser igualment emocionant i efectiu.

"El teatre ensenya una mena de doble consciència, una consciència crítica"

Per a tu, què és el més interessant del teatre, en contraposició al cinema o la televisió?
Crec que el fet que sigui en viu, que no sigui una cosa acabada. Demana a la gent un compromís col·lectiu en relació a un esdeveniment que respondrà i es transformarà a partir del compromís que hi estableixis. Això no vol dir que el teatre sigui superior, però sí que és una altra mena d'experiència, i les dificultats i les incomoditats i els inconvenients i les imperfeccions del teatre són part del poder de la teatralitat. El teatre ensenya una mena de doble consciència, una consciència crítica. Has d'estar disposat a considerar la manera en  mires coses i que no tot sigui el que sembla que és, l'origen de l'artifici i com es relaciona amb el significat i la comprensió. I ens hem de barallar tota l'estona amb aquestes qüestions, perquè són les qüestions que la vida ens presenta tota l'estona. Has de poder veure doble per poder trobar un sentit a la vida.

NO T'HO PERDIS: Tot el que voldries saber d''Àngels a Amèrica' i no t'has atrevit a preguntar