Bona part de les víctimes de la Guerra Civil espanyola enterrades al Valle de los Caídos hi són perquè, dècades enrere, hi van ser traslladades sense l’autorització de les seves famílies. Entre tantes exhumacions clandestines, la història de l’avi del capelladí Joan Piñol, autor del llibre Avi, et trauré d’aquí!, és el fil dramatúrgic que Víctor Borràs ha sargit en aquest espectacle homònim carregat de convicció.
L’obra segueix la parella formada per un professor de català quadriculat i innocentot i una bibliotecària desimbolta i espavilada, que preparen una conferència sobre la història de l’avi d’ell, com van descobrir el trasllat il·lícit del seu cos de Lleida a Madrid i, des d’aleshores, persisteixen en l’intent de recuperar-lo. Un tema greu que la parella artística i romàntica formada per Miquel Malirach i Àurea Márquez sembla surfejar entre el metateatre i els records, sense acabar de submergir-se en els debats que obre la història.
La construcció dramatúrgica, feta de flaixos amb aire de conte, és dinàmica i deixa espai per a petits regals
De fet, la força de la proposta de Teatre Nu rau en la vigència de la temàtica, que s’aborda amb la fermesa taxativa d’anys de reivindicació i èxits escassos. Val a dir que la construcció dramatúrgica, feta de flaixos amb aire de conte, és dinàmica i deixa espai per a petits regals com una cançó dolça, estètiques projeccions sobre tela i pell, i entranyables bromes quotidianes. El dispositiu escènic, un cub giratori, es completa amb un acompanyament sonor i un treball d’il·luminació acurats, que donen textura i intimitat als records.
Avi, et trauré d’aquí arrenca temporada en un format de proximitat que ha de guanyar rodatge per assolir l’esperada sacsejada emocional del públic. Els intèrprets tenen marge per aprofundir en matisos i donar major consistència als personatges. Cal que cada figura brilli precisament per la seva petitesa anònima i transcendeixi l’anècdota particular per connectar amb les vides de desenes de milers de víctimes. Perquè la llista de famílies menyspreades pel franquisme és inacabable.
