Avui no ploraré

A casa de la Lola (Mamen Duch) i en Gerard (Albert Ribalta) hi ha, teòricament, dues boges, dues dones, la Llum (Carme Pla) i l'Oltra (Marta Pérez), que acaben de sortir d'un psiquiàtric. També hi són la Bibiana (Àgata Roca) i en Miquel (Jordi Rico). Però, en acabar la funció, no sabem ben bé si algú dels sis personatges es troba bé de debò. N'hi ha uns quants de deprimits, un parell d'alcohòlics i un altre que ho mesura tot amb diners. Les que han passat pel frenopàtic semblen les més senceres, encara que una expliqui sopars de duro i l'altra estigui com absent.

Nelson Valente és un mestre a l'hora de retratar famílies estrambòtiques, passades de voltes, que, un cop es reuneixen, semblen estar disposades a detonar una bomba en qualsevol moment. Les T de Teatre devien voler això després del cert experiment que va suposar La dona fantasma, on també van comptar amb un autor i director argentí, Mariano Tenconi, a la batuta. A Avui no ploraré, Roca, Duch, Pla i Pérez, amb Rico i Ribalta, dos col·laboradors habituals, exploten el seu cantó més extrem en una comèdia molt televisiva, d'intervencions curtes, amb un rotatori que, en el seu intent de mostrar a l'instant diferents espais, potser arriba a marejar una mica.

Tant les quatre T de Teatre com Ribalta i Rico demostren que són grans actors i actrius 

Cada intèrpret s'ocupa d'un rol molt definit, no només pel que fa a comportament, sinó també polític. Però el problema rau, no en els estereotips que ens planteja Valente, sinó en què se suposa que estem davant d'una família disfuncional, amb tres germanes (Lola, Bibiana i Llum), dos cunyats (Gerard i Miquel) i una amiga (Oltra), i aquí, realment, només hi ha un personatge discordant: en Gerard, el ric, el gran propietari racista, a qui acudeix tothom per demanar-li diners i qui intenta sotmetre la resta gràcies al seu poder econòmic i la seva supèrbia moral.

La comèdia s'esfuma a la velocitat de la llum i, en una hora i mitja, succeeixen tantes coses que tot és difícil d'assimilar. Fins i tot potser ens passa per alt un gag força desafortunat, tan políticament incorrecte que no sé si el públic riu davant la sorpresa de trobar-se'l o d'estupefacció.

Amb tot, malgrat les escasses oportunitats de lluïment, tant les quatre T de Teatre com Ribalta i Rico demostren que són grans actors i actrius, capaços de ficar-se en la pell de qualsevol, per molt sonat que estigui.