Fins ara, podríem dir que les comèdies de situació han estat l'especialitat de les T de Teatre, almenys en l'última dècada, amb peces divertides, intel·ligents i feministes. 'La dona fantasma' suposa un gir, un canvi. D'entrada, perquè Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca comparteixen molt pocs minuts juntes en escena. I, en segon lloc, perquè, al final, 'La dona fantasma' és un espectacle metateatral, que ens fa reflexionar sobre la ficció i el paper mateix del teatre en les nostres vides.
'La dona fantasma' és una raresa i potser un pas endavant
L'argentí Mariano Tenconi ha escrit quatre monòlegs protagonitzats per quatre mestres. I una escena final, a tall d'epíleg, en què les reuneix a les quatre per fer el que sabem fer tan bé les quatre actrius: treure ferro a les coses i fer-nos riure. El problema és que els quatre monòlegs s'assemblen molt i van a parar, més o menys, al mateix lloc: el poder transformador de la ficció. Això provoca que, al final del tercer, pensem que ja ho hem sentit tot.
Tanmateix, cal aplaudir la gosadia d'una companyia que, tot i portar més de 30 anys treballant, mai no s'ha donat per vençuda, que ha anat atrevint-se i investigant. Quan Alfredo Sanzol, per exemple, els va escriure 'Delicades', el madrileny no era, ni de lluny, l'autor consolidat que és ara (director del Centro Dramático Nacional). No han anat a buscar l'èxit segur, sinó que han volgut aprendre alguna cosa nova en cada espectacle. 'La dona fantasma' és una raresa i potser un pas endavant. El públic les estima a elles, facin el que facin.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix, ni la dels millors musicals, ni tampoc la de les estrenes de teatre i dansa d'aquest mes.
