Ball de titelles

Teatre
2 de 5 estrelles
titelles_davidruano.jpg
Ball de titelles

Recuperar l’obra de Ramon Vinyes és una responsabilitat del TNC i una necessitat per reforçar la nostra cultura. La vida de Vinyes i la seva concepció del món són prou interessants per posar-lo a la llum dels ulls dels catalans d’avui. Una altra cosa és que la seva obra dramàtica hagi resistit el pas del temps i que la seva mirada sobre la societat sigui avui dia interessant. 'Ball de titelles' és una obra coral que ens situa a la nit de Nadal en un bordell d’època que freqüenten tots els estaments socials i els poders polítics. Costumista a l’inici, l’obra fa un gir amb l’arribada d’un àngel que trenca l'amable quotidianitat del local i de la població, però que no provoca cap canvi en els personatges, més enllà de buscar una solució a un fenomen inexplicable i alguna reflexió sobre l’amor.

Que estem davant d’una exhumació ho ha entès molt bé Quim Roy, que firma una escenografia fantàstica, en els dos sentits de la paraula. El bordell és en realitat un cementiri amb el seus panteons sobre els quals creixen herbes seques. Els personatges, doncs, vénen de l’inframon amb perfils que van del grotesc a la vinyeta animada i, per tant,  amb una estètica cridanera en el maquillatge i l’esplèndid vestuari de Mariel Soria. Tot i les bones intencions, Ramon Simó no se’n surt. La funció no aconsegueix prou comicitat per arrossegar-nos i la sàtira dels poders i els interessos del partits polítics, resultaria a ben segur molt punyent a la seva època, però no aquestes alçades. Difícil destacar ningú en un repartiment extensíssim que fa la feina a la perfecció i en el que, en tot cas i per mi  llueixen l’exquisida madame de Mercè Pons i la puta endolada de Daniela Feixas. –Santi Fondevila.

LiveReviews|0
2 people listening