Bodas de sangre

Teatre
Recomanat
5 de 5 estrelles

Time Out diu

5 de 5 estrelles

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament. Però són temps inusuals, així que, sisplau, confirma que aquesta activitat encara es fa.

'Bodas de sangre' parla de la passió irrefrenable, d’aquella pulsió que arrossega la voluntat i esmicola la raó, en una societat tancada i ritualista on hi ha poc o cap espai per a la llibertat individual. És l’obra de Lorca més estrenada i de ben segur també la més complexa dins del cicle de les tragèdies andaluses. I ho és, al nostre entendre, per la seva càrrega simbòlica i per la intensitat d’una paraula poètica que ens deixa a la memòria un ressò persistent. És també una obra sobre les dones, com 'Yerma' o 'La casa de Bernarda Alba', i una obra amb grans papers femenins que en la proposta aixecada per Oriol Broggi compta amb Nora Navas i Clara Segura com estrelles indiscutibles.

Elles protagonitzen una sèrie de duels dramàtics memorables, ja sigui com la mare i la nòvia o la lluna i la mort. I parlem de duels perquè Broggi emmarca el text en una realitat indefinida amb aromes de 'western' mexicà on un esquelet alça la trompeta per puntejar una coneguda melodia, i en un espai rectangular flanquejat per dues llargues tanques de fusta d’aquelles on els cowboys lligaven el cavall abans d’entrar al saloon.

Del cavall se’n parla molt a l’original i en aquesta versió es materialitza amb Juguetón, un majestuós, atlètic, bellíssim mascle negre al qual només li faltaria dir-se Jerónimo. Una presència que sublima la sempre cuidada qualitat estètica dels espectacles de Broggi i fa més palesa la sexualitat apassionada que nia en l’argument i en el comportament del furiós Leonardo i la nòvia. La música de Joan Garriga, i el mateix multiinstrumentista, són els dos altres pilars d’aquesta funció que comença tremolant però que tot seguit gela l’alè i ofereix un llarg tram final d’una intensitat gloriosa.

Autor: Federico García Lorca. Director: Oriol Broggi. Amb: Ivan Benet, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura, Montse Vellvehí i un cavall.

Per Santi Fondevila

Publicat

Detalls

També t'agradarà
    Últimes notícies