Bolxevics

Teatre
3 de 5 estrelles

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament. Però són temps inusuals, així que, sisplau, confirma que aquesta activitat encara es fa.

De: Aleix Aguilà. Dir: Júlia Barceló. Amb: Magda Puig. Marc Rodríguez i Pau Vinyals.
 
La Companyia Solitària de Teatre diu que la seva filosofia es retroalimenta dels seus coneixements com a grup, la seva personalitat i el seu humor. I són i saben que són joves. 'Bolxevics', el seu últim muntatge a partir d'un sardònic text d'Aleix Aguilà, és un bon reflex del seu autoretrat artístic. Diuen que és una tragicomèdia sobre com, qui , què, quan i on s'organitza un moviment revolucionari, per arribar a la conclusió final que la revolució està condemnada al fracàs perquè entre els de la seva generació i els seus iguals –creadors joves perfectament desesperats i precaritzats– la contradicció es menja a mossegades la coherència.
Un text de desencís postmodern amb molta mala bava i molt més feridor del que podria semblar en un primer moment. Obra sorneguera que convida a la conya crítica tot i que la ironia no agafi en un públic que reacciona desconcertat i seriós davant l'enginyosa xerrameca que ridiculitza el pensament crític que neix en un bar hipster. Aguilà deixa en evidència als seus, mestres del fum quan l'únic que els importa de debò és superar els obstacles eterns i elementals que s'aixequen entre ells i l'amor i l'èxit . Bon treball que lamentablement no arriba a l'espectador, que sembla creure que aquest elaborat nonsense –amb un punt gairebé marxista, dels germans– podria ser realment la ridiculització dels moviments socials alternatius. En realitat, es qüestionen els seus potencials líders, no la seva necessitat.
Però el joc irònic no arriba. La reacció –o la seva absència– no és la correcta. I això malgrat l'extraordinària defensa que del text fan els tres intèrprets protagonistes. Ni ells ni l'autor mostren la menor pietat pels seus personatges. Les entregades actuacions de Magda Puig, Marc Rodríguez i Pau Vinyals comporten molt més dificultats del que aparenten per la soterrada caricatura que tanquen les seves personalitats. Ridículs fins a l'exasperació sense perdre'ls el respecte. El personatge més interessant és el friqui interpretat per Vinyals, un Travis Bickle català ('Taxi Driver') que es destapa davant el púbic com un caos humà de reaccions imprevisibles. Genial la seva última aparició amb una tassa de vàter als braços. A consideració de l'espectador queda si aquesta imatge final és un reliquiari biogràfic del personatge o un homenatge encriptat a la provocació de Duchamp.

Publicat

Detalls

També t'agradarà
    Últimes notícies