Va haver-hi un temps que un espectador podia travessar tot el Paral·lel saltant de còmic en còmic i no calia trepitjar terra. En la rica tradició que va dels Santpere a Capri, ens resta actiu l'últim rei de la comèdia –i per molts anys– el gran Joan Pera. Aspirant polèmic fins i tot amb els seus èxits (un Escape room ambientat en un camp d’extermini), Joel Joan torna per reclamar la corona amb la nova Bons i dolents, una comèdia efectista cosida amb testosterona i un punt de gamberrisme.
Aquesta vegada ho fa sol, sense Hèctor Claramunt. Sol en l’autoria del text, vull dir, perquè en escena l’acompanyen la sornegueria etílica d'Agnès Busquets, el rellotge còmic accelerat d'Oriol Casals –sempre puntual en el gag–, a més de Nesa Vidaurrázaga i d’Ana Gago, que arrossega la sexualització del seu personatge. A la direcció, el fèrtil Nelson Valente (Primera llei de Newton), hàbil per controlar el ritme d'una obra en un únic espai, en temps real sense frens.
Amb un paper fet a mida dels seus recursos histriònics, Joan un pocavergonya faldiller
El punt de partida és un sopar entre dues parelles d’amics –primer tòpic– que tenen més coses a amagar que a explicar. Amb un paper fet a mida dels seus recursos histriònics, Joan interpreta Ricard, un pocavergonya faldiller que deu diners al seu millor amic, Jesús, contrapunt pusil·lànime que evita el conflicte. A partir d'aquesta tensió, el trio de personatges femenins gira al voltant dels homes en la cinquantena, definits a l'engròs per la seva falta de responsabilitat, amb trames estirades a base de girs de vodevil d’altres temps.
L’obra se salva perquè, en un panorama d’humor blanc sobre la classe barcelonina benestant, explota un punt irreverent en l’ús i abús de les drogues, una fórmula fàcil però efectiva per desencadenar el despropòsit. Menys sort corren les bromes recurrents sobre la hipercorrecció del català, un fil que ja s'ha estirat massa vegades. Una comèdia, en definitiva, per passar l'estona sense escalfar-se el cap, una fórmula que Joel Joan ha convertit, per gaudi dels seus seguidors, en el seu reialme propi.
