Caïm i Abel

Teatre
3 de 5 estrelles

Time Out diu

3 de 5 estrelles
Direcció i text: Marc Artigau i Queralt. Amb: Jordi Figueras, Berta Giraut, Clara De Ramon, Marc Rodríguez, Sergi Torrecilla i Lluís Villanueva.
 
Cal agrair la gosadia i l’ambició que Marc Artigau ha posat en la seva darrera obra, que a més dirigeix, però el resultat no és tan intens i atractiu com es proposava. 'Caïm i Abel' no amaga la influència del teatre de Wajdi Mouawad i particularment d’'Incendis', tant pel que fa a l’alè tràgic del relat i a la voluntat de bastir una poètica pròpia, com per la inusual durada de la funció. L’obra explica una història tràgica en dues parts i amb la virtut de no jutjar en cap moment els protagonistes malgrat els seus actes i d’exposar els fets de manera seqüencial tot i que amb un excés de narrativitat.
 
En un poble català, Caïm és el fill d’un mecànic que contracta un immigrant per cuidar i mantenir els camps de pomes davant la malaltia del seu pare. El relat de la vida en família i del medi rural i l’arribada de l’estranger omplen una primera part feixuga que acaba amb unes paraules que en mans de Donald Trump justificarien el seu racisme. A la segona, s’explica la vida a l’altra banda del mar i la fugida d’un fill a la recerca del pare que els va abandonar per buscar una vida millor.
 
Artigau defineix molt bé els personatges que coneix de primera mà i crea un pare fascinant que omple de veritat Lluis Villanueva, però al nostre entendre, es perd una mica en els perfils dels immigrants i sobretot en les seves actituds, i no resol de manera creïble la confrontació entre ambdós mons. Tot i l’excessiva durada de  la funció, l’esforç i la qualitat dels intèrprets, que incorporen més d’una desena de personatges, manté amb forts daltabaixos l’interès d’una posada  en escena que no acaba d’aixecar el vol.

Per Santi Fondevila

Publicat

Detalls

Els usuaris diuen