Carta als actors

'Carta als actors' és un text que hauria de llegir qualsevol aspirant a actor o actriu abans de decidir-se per aquesta feina. Perquè l’obra del francès Valère Novarina va adreçada a ells. De fet, es tracta d’unes indicacions, d’unes idees, magníficament expressades i molt ben traduïdes per Sabine Dufrenoy i Anna Soler Horta, que l’autor va escriure el 1974 per als intèrprets de la seva primera obra, 'L’atelier volant', davant de la negativa del director de permetre que assistís als assaigs. Novarina és un mag del llenguatge i confronta la seva posició amb tots aquells que pensen que la interpretació es només la reproducció d’un seguit de mots. A la fi, Novarina demana un procés de possessió que despulli, aniquili l’intèrpret perquè el text va néixer de les vísceres, de la respiració i el ritme. Amb aquesta obra i una altre de Novarina, Per a Louis de Funes, Moisés Maicas va aixecar fa dinou anys un espectacle amb el fabulós Quim Lecina de protagonista. Ara la repesca però l’intèrpret és la jove Laia de Mendoza. Ben segur que ha hagut de confrontar-se  doblement amb el text per justament deixar de banda qui és ella i fer carn del verb com un semidéu. I la veritat és que aconsegueix  el miracle des d’una direcció precisa, minuciosa, tot i que no assumeixi fins al final el procés de destrucció total que proposa l’autor en defensa d’un teatre de veritat, de commoció. –S.F.