La causalitat existeix i per això actualment a la cartellera de Barcelona hi han dues obres del britànic David Hare. Al Romea hi fan 'L’habitació blava' i al Goya Josep Maria Pou acaba d’estrenar una nova producció de 'Celobert'. Aquesta és una obra més personal de Hare. Barreja una història d’amor il·lícit amb un rerefons clarament polític sobre maneres de veure i enfocar la vida. Kyra va ser l’amant de Tom. Fa tres anys que va desaparèixer, quan l’esposa se'n va assabentar. Morta aquesta de càncer, Tom visita Kyra a la seva humil casa en un barri perifèric de Londres. Ell és un home que ha viscut per fer diners i en gaudeix, però té un buit existencial notable. Ella ha escollit el compromís personal d’una mestra d’escola envers l’educació dels més dèbils.
El mateix Pou ja havia fet aquesta obra al Romea però l’acompanyava un altre repartiment. La tensió i les emocions de la peça, llevat de la breu però aclaridora visita del fill de Tom, rauen en l’enfrontament entre els dos examants. El record del que va ser i de com va acabar. Retrets. I ara, tres anys després, una situació nova. El millor d’aquest duel interpretatiu el trobem en Roser Camí, perfecta amb les mirades i la gestualitat, precisa amb les rèpliques i amb una convicció que es transmet a la platea. Camí fa un dels millors treballs de la seva carrera i ella i el text de Hare són el millor de la funció. Pou està molt més precís en el segon acte, en els silencis i les repliques. I al noi, Jaume Madaula, amb qui arrenca la funció, li sobren uns quants watts d’electricitat. Una bona obra i una interpretació, com diem, que commou en un espai escènic (Llorenç Corbella) molt adequat i realista. Bravo Roser Camí. –Santi Fondevila.
