Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Cesc Gay i 'Els veïns de dalt'

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Cesc Gay
©Maria Dias

Cesc Gay i 'Els veïns de dalt'

El director de cinema debuta com a dramaturg al Romea amb una comèdia que fa olor d'Albee

Per Andreu Gomila
Advertising

Cesc Gay reconeix que no ha vist cap obra d'Edward Albee en escena, però que sí que ha gaudit de l'adaptació cinematogràfica de Mike Nichols del 'Qui té por de Virginia Wolf?', entre d'altres. Ja els avancem que l'obra amb la qual s'estrena com a autor i director teatral, 'Els veïns de dalt', té molt d'aquests grans dramaturgs nord-americans de la segona meitat del segle XX, capaços de retratar, ànima mordaç, la vida familiar de la nostra època. Aquí tenim l'Anna (Àgata Roca) i el Juli (Pere Arquillué), una parella de més de 40, la vida en comú dels quals passa per un moment difícil. I els seus veïns de dalt, el Salva (Jordi Rico) i la Laura (Nora Navas), un pèl més joves i responsables dels sorolls nocturns que incomoden la família de baix.

Gay s'ha imaginat un àtic del Raval, on va viure-hi, amb vistes damunt Barcelona, habitat per una sèrie de personatges que "estan molt a prop de l'espectador", eix vertebrador de tota la seva filmografia. El director assegura que l'obra estira del fil que va teixir a la pel·lícula 'Una pistola en cada mano', on volia tractar els personatges, la trama, "en temps real", i els homes no en sortien gaire ben parats. Tot i que al teatre estriparà més les situacions. "El teatre t'exigeix exagerar, apujar una mica el volum", diu. Sobretot quan intentes presentar una comèdia.

"Sempre és millor tenir un zombi o un assassí de protagonista, però com a espectador sempre estàs més a prop de personatges com tu", afirma Gay. I afegeix: "Aquesta obra es basa en la perplexitat, vull provocar humor des de la perplexitat". L'estupefacció d'una parella a punt de desintegrar-se i d'una altra que semblen acabats d'aterrar de Mart.

Ell buscava mostrar com som capaços "del millor i del pitjor" quan vivim amb una altra persona. Gay parla de "bipolaritat", del patetisme que ofereixen un home i una dona que es barallen per foteses. I deixa clar que són tràngols que tothom ha de passar.

El que no entenem és el temps que ha trigat Gay a debutar al teatre. Diu que, com a escriptor, té molts "fills bastards" i que ara li venia de gust fer un canvi, tastar un art on el director ha d'arribar a un pacte amb els actors. "He de compartir les decisions. Quan faig una pel·lícula, no ho necessito, és un puzle que munto jo mateix", indica. I ell no és dels directors que assagen abans de rodar. En breu, veurem 'Truman' als cines, una coproducció hispano-argentina amb Ricardo Darín i Javier Cámara. I avisa que serà més emocional que aquesta comèdia propera i al·lucinada que visita el Romea.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising