Cock és esfullar la margarida en format de comèdia. Una margarida diferent. En aquesta obra de Mike Bartlett, John no dubta entre "em vol" i "no em vol". Aquí el dubte està entre "l'estimo a ell" o "l'estimo a ella". L'única cosa clara és que ell i ella volen a John. Un objecte del desig patològicament dubitatiu, un Peter Pan que només és una mica feliç si concentra tota l'atenció dels altres. El text de Bartlett és una enginyosa anècdota que basa tot el seu humor en la incapacitat del personatge central de prendre decisions afectives. Un joc de desgast emocional que es mou en un etern loop de compromisos trencats que aconsegueix el zènit en una escena final que reuneix en oberta competència els tres vèrtexs de l'indesitjat triangle amorós, més al pare de l'amant-mascle, convidat per contrarestar les possibilitats de l'amant-femella.
Marta Angelat dirigeix ​​amb brides curtes una comèdia que poria desbocar en astracanada. En un escenari que prescindeix de crosses escenogràfiques, tot està basat en la solvència de les interpretacions. Una faceta que Angelat controla perfectament. Pau Roca (John), Albert Triola (ell), Mar Ulldemolins (ella) i Blai Llopis responen amb un fresc intercanvi de rèpliques. Una naturalitat ben estudiada a to amb el llenguatge directe de Bartlett: enginyoses estratègies de conquesta i reconquesta en què tot val, i un llarg manual d'excuses i teories sobre la vida. Unit, una bona comèdia. –Juan Carlos Olivares.
