De: Raissa Brighi i Francesca Romana Degl’Innocenti. Amb: Raissa Brighi.
Ella li va preparar el te en el termo com sempre. Com sempre que ell preparava les maletes per marxar sense permís per preguntar on anava. Va buscar a l'escriptori la pistola i li va clavar un tret just entre els ulls. Fi del seu matrimoni desgraciat amb Alberto. Només queda ella per donar testimoni. El marit mort, la filla morta. Així comença i acaba 'E stato così' (1947), la novel·la curta de Natalia Ginzburg, transformat en monòleg escènic per Amagat Teatre amb el títol 'Com una nina'. L'espectacle protagonitzat per Raïssa Brighi s'ha instal·lat a La Vilella, la nova seu estable de la Saragantana.
Un llarg flash-back recorre la vida sense grans alegries i moltes tristeses d'una dona invisible -fins que l'assassinat es creua en el seu destí- que accepta casar-se pel seu terror a la maledicció de la soledat en femení. Brighi i Francesca Romana Degl'Innocenti han portat aquest relat d'aire realista a una dimensió metafòrica, amb l'espai ocupat pels objectes que atresoren els records d'una vida anònima. Objectes ofegats en la densitat de l'aigua. Una imatge aconseguida, encara que el més interessant d'aquesta proposta és la intimitat que persegueixen. Un aire entre confessió i confidència, entre acte de contrició i d'alliberament.
El missatge de l'autora i activista italiana arriba nítid, sense que la poesia rebaixi la cruesa del seu retrat d'una dona sense atributs. Si Brighi hagués de lluitar almenys amb una llengua que no li és pròpia, 'Com una nina' seria una perfecta píndola amargant.
Un llarg flash-back recorre la vida sense grans alegries i moltes tristeses d'una dona invisible -fins que l'assassinat es creua en el seu destí- que accepta casar-se pel seu terror a la maledicció de la soledat en femení. Brighi i Francesca Romana Degl'Innocenti han portat aquest relat d'aire realista a una dimensió metafòrica, amb l'espai ocupat pels objectes que atresoren els records d'una vida anònima. Objectes ofegats en la densitat de l'aigua. Una imatge aconseguida, encara que el més interessant d'aquesta proposta és la intimitat que persegueixen. Un aire entre confessió i confidència, entre acte de contrició i d'alliberament.
El missatge de l'autora i activista italiana arriba nítid, sense que la poesia rebaixi la cruesa del seu retrat d'una dona sense atributs. Si Brighi hagués de lluitar almenys amb una llengua que no li és pròpia, 'Com una nina' seria una perfecta píndola amargant.