Consolidar un silenci, en teatre, és el més difícil d'aconseguir. El director se la juga. I 'Començar' és una peça on es calla més del que es parla. Ja a la primera imatge de l'obra, amb la Laura (Mar Ulldemolins) i el Dani (David Verdaguer) mirant-se des de cada cantó, hi ha més material que si haguessin disparat qualsevol frase extreta del millor teatre universal. La festa s'ha acabat i han quedat sols. S'ho han de dir tot, encara. Però en aquest silenci primerenc, en la seva mirada, la posició dels seus cossos, hi trobem tot el que passarà després, fins i tot hi albirem el final.
Pau Carrió dirigeix una obra de David Eldridge que no és res de l'altre dijous, un amor a primera vista d'un home i una dona que freguen els 40 i que carreguen ja una motxilla important. Però Ulldemolins i Verdaguer estan tan bé, Carrió ha fet tan bé la seva feina, que voldria tornar-hi per fixar-me en tots els altres silencis que els dos intèrprets es disparen. I, esclar, veure de nou Ulldemolins ballant el 'Wa yeah!' d'Antònia Font.
