Consell familiar

Teatre, Teatre contemporani
3 de 5 estrelles
Consell familiar
©David Ruano

De: Cristina Clemente. Dir: Jordi Casanovas. Amb: Georgina Latre, Pep Ambròs, Pere Ventura, Lluïsa Castell, Marc Rius.

Sempre s’ha dit que la qualitat de la democràcia és una qüestió de mida. Sospirs d’Atenes, en diuen. Cristina Clemente s’ha agafat a aquesta premissa a 'Consell familiar' per elaborar una comèdia que porta el protocol democràtic fins a la unitat mínima de convivència col·lectiva : la família . L’absurd està servit automàticament. Només queda afegir enginy per anar jugant amb totes les possibilitats que sorgeixen de combinar el micro de la quotidianitat amb el macro de la ciència política. Però fins i tot en el si d’una família convencional la democràcia es mostra imperfecta . I és en aquests desajustos i en la petita i frustrada revolució que genera on es produeix el xoc còmic.

El text és bastant previsible així com els personatges retratats. Això sí, hi ha un element sorpresa final que introdueix una deriva de política internacional –en concret europea– en els assumptes interns. Un gir inesperat que serveix per tancar la peça amb un divertit gest de complicitat amb l’actualitat i els seus titulars d’economia, crisi i política comunitària. La producció –dirigida amb anònima eficàcia per Jordi Casanovas– és en realitat una variant de l’habitual sit-com familiar, no gaire allunyada de 'The Brady Bunch', 'Los problemas crecen' o 'Médico de familia'. Un to de fàcil producte televisiu subratllat per una escenografia que sembla un plató. Entretinguda sí, però molt menys sorprenent del que pretén. En tot cas, un text d’ànima comercial que sembla fora de lloc en un lloc com la Sala Beckett. 

Publicat

LiveReviews|0
2 people listening