El 2007, Joan Ollé va estrenar a Temporada Alta (el 2008 faria temporada al Lliure) un dels millors muntatges de la seva carrera: Coral romput. Amb Joan Anguera, Pere Arquillué, Montserrat Carulla i Eduard Farelo, entre d'altres, i Toti Soler a la guitarra, l'espectacle va ser una meravella per a l'oïda i la vista. Arquillué va quedar tan corprès pel material que va passar per les seves mans, un relat en vers sobre la mort d'una filla, que d'aleshores ençà li rondava pel cap agafar el llarg poema de Vicent Andrés Estellés i muntar-lo pel seu compte. I és el que ha fet, gairebé dues dècades més tard, primer amb el mateix Soler i ara amb Carles Coronado a la guitarra.
El repte no era fàcil. L'enregistrament, el 1979, de Coral romput per part d'Ovidi Montllor i Toti Soler va marcar una època. I encara es pot recuperar online. És una delícia. Sentir Ovidi, el seu fraseig, la seva dicció, la sonoritat de Soler, com acompanya i es fa seus els més de 1200 alexandrins del poeta de Burjassot. Però allò va passar gairebé fa mig segle. I que Arquillué hagi comès la gosadia d'enfrontar-se a aquell material preciós per crear un homenatge a aquella gesta i alhora un espectacle que sona diferent, que l'imita i se n'allunya, és una notícia de primer ordre.
No és gens fàcil enfrontar-se a 'Coral romput'
La cosa sembla senzilla: un actor que llegeix i un guitarrista que toca. Però no és gens fàcil enfrontar-se a Coral romput. Estellés ofereix tota una visió del món i el poema és un món en ell mateix. Escrit a finals dels anys 50 arran de la mort sobtada de la seva primera filla, de quatre mesos, el poema vola molt amunt i, a la vegada, té un present molt fort, el del poeta que escriu, que somia en Itàlia i s'arrela al que l'envolta, els veïns, l'horta, la seva Isabel, i aquella xiqueta amb qui no va poder jugar mai.
Arquillué, com Ovidi, marca el ritme de la composició. D'altres vegades és la guitarra la que ens diu cap a on anirà tot: l'acceleració de les descripcions, la lentitud de la nostàlgia... Músic i actor es van donant la mà, s'alternen, i cadascú recita a la seva manera. Sovint es miren i s'estimen. Sobretot estimen el que estan fent en aquell moment.
Una sala tan pròxima com el Heartbreak Hotel li escau d'allò més
El millor d'aquest Coral romput és que no és una rèplica. Tant Arquillué com Coronado hi aporten coses. La dicció de l'actor és diferent i, per tant, la música del guitarrista, deixeble de Toti Soler, també tomba algunes vegades per altres viaranys, sense oblidar els leitmotiven que marquen una partitura força lliure.
Arquillué va estrenar aquest espectacle el març de 2024 al Lliure de Gràcia, per encàrrec de l'associació d'espectadors del teatre. L'ha anat fent pel país. Tinc la sensació que una sala tan pròxima com el Heartbreak Hotel li escau d'allò més. No hauria de marxar mai de la cartellera. Perquè ningú no es quedi sense l'oportunitat de gaudir de l'experiència de sentir Estellés a cau d'orella, els seus versos tristos, la seva passió per l'amor, i aquells grills que no va matar de petit i que es van convertir en paraules.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.