Retorn a Haifa
L'excessiva frontalitat, l'escassa teatralitat i un cert hieratisme són alguns dels riscos als quals s'enfronten els directors d'escena quan decideixen adaptar textos narratius, però a Retorn a Haifa es nota que Àlex Rigola no és la primera vegada que ho fa i que té entre mans un material preciós que ha sabut desxifrar com només ho aconsegueix algú que estima molt la seva feina i els actors i les actrius que treballen amb ell.
La història original escrita per l'escriptor i activista palestí Gassam Kanafani ens narra el viatge de Cisjordània a Haifa d'una parella que, vint anys enrere, va haver de deixar la ciutat portuària davant de l'arribada del victoriós exèrcit israelià, just quan es fundava l'Estat d'Israel, el 1948. En Saïd (Jordi Figueras) i la Safia (Chantal Aimée) aprofiten l'obertura de fronteres de 1967 per tornar a casa seva, a la llar que els hi van prendre. Què hi trobaran? Qui hi trobaran? Fa vint anys, a banda de tota una vida, també van abandonar el seu nadó de cinc mesos, en Khaldun. I no n'han sabut res des d'aleshores.
El relat és escruixidor. D'entrada, la Safia i en Saïd ens expliquen la història pròpia, com s'acosten a Haifa, què va suposar per a ells la Nakba, l'expulsió dels palestins, els dubtes que tenen sobre el viatge, i mica en mica van entrant en matèria. Narren altres experiències que coneixen. I Ariadna Gil i Carles Roig ajuden Figueras i Aimée a donar cos al muntatge.
Ariadna Gil assumeix el paper menys galdós i ho fa d'una manera...