La Glòria, la Vanessa i la Lili són tres noies que volen demostrar alguna cosa, a elles mateixes i al món. Tres adolescents, vingudes de mons diferents, que aspiren a presentar un programa de televisió estil MTV. Són tímides o descarades o arrogants. O potser les tres coses alhora. D’elles s’espera que facin bestieses, que siguin directes, simpàtiques. Que siguin elles o la millor versió d’elles. Han estat selecciones per presentar el programa Creeps, de futura emissió, i hauran de competir, tancades en un plató i amb la veu del director del programa com a única guia. La millor es quedarà. Tot, però, no és tan senzill...
Què és un adolescent?, es pregunta l’autor, Lutz Hübner. I el director, Miquel Àngel Raió, ens respon col·locant a l’escenari tres actrius (Júlia Truyol, Yasmina Espelosín, Ann M. Perelló) sense experiència que s’acosten molt al paper, però que els falta el swing necessari per dotar de veritat els seus actes. Van de menys a més, cert. I, curiosament, és quan estan en directe, quan actuen per a la càmera, quan han d’impressionar, que es deixen anar i ens oblidem que reciten un text de memòria. Aleshores, la histèria col·lectiva sembla menys de mentida. Error de direcció d’actors, no d’interpretació. Perquè totes tres bé demostren que saben de què va Creeps. Potser tampoc no ajuda gaire que Raió hagi decidit substituir la veu en off provinent del control per una figura humana, l’actriu Conchi Almeda, que es passeja pel teatre vestida de cabaret dels anys 40.
