[image]
[title]“Tinc una visió del món més aviat fosca, però no sóc una persona deprimida”. Qui parla és Pau Carrió, el director que ens ha fet veure 'Ivan i els gossos', 'Enric V' o 'Hamlet', peces que entrarien, de cap a cap, dins el que anomenem ‘tragèdia’. Ara ha recuperat un projecte de fa una dècada per estrenar-lo a la Biblioteca de Catalunya. Parlem de 'L’hostalera', de Carlo Goldoni, una comèdia amb totes les de la llei. “Continuo pensant que no sabem on anem, però seguim sent humans i hem de desdramatitzar les coses: gent com Goldoni o Woody Allen ens ajuden a viure”, dispara.
Amb els seus còmplices
Carrió, per muntar aquesta comèdia barroca, ha anat a buscar els seus còmplices, els actors i les actrius amb qui ha crescut com a director. Amb alguns d’ells ha compartit moltes hores a la sala d’assaig i hi ha una “complicitat” que quan parlem de teatre és imprescindible.
Esperit hamletià
A més, compta amb Aubert en el paper de Mirandolina i ella sí que ha fet Goldoni abans (recorden Els feréstecs?) i amb molt d’èxit, per cert. Cap a ella ha dirigit Carrió la seva mirada. Diu, encara imbuït de l’esperit hamletià, que és una dona que dubta. “Ha de triar entre l’amor passional, que és una incògnita, i l’estabilitat, que és un debat que tots tenim”, remata. El director afegeix que cada personatge viu l’amor a la seva manera.
Una dona que talla el bacallà
Goldoni va escriure 'L’hostalera' al segle XVIII, tot posant damunt la taula la decadència de l’aristocràcia i l’emergència de la burgesia. I “la guerra entre homes i dones”, indica Carrió. Aquesta peça deu ser de les primeres de la història on una dona és qui talla el bacallà i mestressa del seu destí. Ell l’ha traslladada als anys 60 de segle passat, en l’univers plàstic de Fellini i la seva 'Dolce vita'. No debades, Carrió ha estat l’alumne avantatjat de dos italianòfils de pro com Lluís Pasqual i Oriol Broggi.
