Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Deliris Onírics
Deliris Onírics

Els deliris onírics de Toni Mata

Si Dalí visqués, no fallaria a la cita amb 'És pitjor del que sembla'

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Toni Mata defensa que l'humor és infinitament millor que el sexe per un motiu: Després d'un acudit no t'adorms'. Amb aquesta creença, s'entrega al riure per activa i per passiva. Ha estat guionista de Buenafuente i actualment escriu per a El Hormiguero. També ha passat per la ràdio. I després de practicar durant anys el monòleg de bareto, "aquell en què lluites contra el cambrer que rebenta sacs de gel a terra" , ara li ha picat el cuc del teatre. De fer riure una platea sencera. Així doncs, fa d'amfitrió de l'Alexandra ("un cinema on el 3D és de carn i ossos!", ens diu), on explicarà batalletes de les seves anades i venides pel món, des de Groenlàndia a Japó passant pels Estats Units. Hi fa 'És pitjor del que sembla'.

Guardeu-vos els badalls per a millors ocasions: això no té res a veure amb aquells dinars familiars que acaben amb la revisió obligada de les fotos de l'últim viatge soporífer dels tiets. L'àlbum de fotos de Toni Mata, protagonista i creador d'aquest espectacle, és pur deliri. A Groenlàndia es va topar amb un octogenari despullat, picant gel dins d'una glacera.

A Florida, va capturar la imatge d'un grupet de jubilades banyant-se al mar amb cadira de rodes. A Finlàndia, una noia es divertia cavalcant un porc, amb una metralleta a la mà... i la mort a la mirada. Són escenes reals, i tot i que l'experiencia evidencia que la realitat supera la ficció, és inevitable preguntar-se pel sentit d'aquests retrats. I la resposta, ens explica el Toni, és que "quan intentes buscar-hi una explicació, tot és encara pitjor del que sembla". A partir d'aquestes imatges, en Toni Mata- acompanyat dels músics Ferran Andechaga i Sergi Esparza- construeix escenes oníriques en què realitat i ficció es fonen per donar lloc a un disbarat esperpèntic. I aleshores hi apareixen marcians amb rastes, sonen els primers acords d'una rumba, Andechaga muta en una teleoperadora celestial de nom Cristi -no de Cristina, sinó de Corpus- i quan de sobte ens trobem davant la imatge d'un os bru lluïnt un conjunt de llenceria femenina, i en Toni Mata explica que ho fa per cridar l'atenció d'un públic que sobrevalora els osos pandes, entenem que sí, que en efecte és pitjor del que sembla.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat