La companyia Mar Gómez fa vint anys durant els quals ha consolidat un estil de dansa impregnat de teatralitat. Lluny de la dansa abstracta, en els seus espectacles hi ha la voluntat de mostrar alguna història, algunes petites històries. I això ho fa servint-se del context espacial i caracteritzant els ballarins com a personatges. A la seva dansa destaca l’humor i el joc amb els objectes, molt ben lligats amb les frases coreogràfiques, solos i duos, i tota la gestualitat, fins i tot la del rostre, dels ballarins.
L’any passat Mar Gómez ens va decebre una mica a la mateixa Villarroel amb una a confusa història de vampirs ('Aquí amanece de noche'), i ara es mostra en plena forma en una creació on tots els elements funcionen amb harmonia. En un espai escènic molt mediterrani, que per la música ens situa a la Itàlia del sud, una dona vol fer la bugada amb la nova rentadora. Somni o realitat, per allà passa un capellà. o només seminarista. I, sí, es troben i es relacionen. I en la recerca del perfil dels personatges s’enfronta el caràcter fort, contundent, l’aparent indiferència d’una Mar Gómez esplèndida amb la fragilitat i emocionalitat del capellà a qui dóna vida, i quina vida, un no menys magnífic Xavi Martínez. Joc i humor. Mirades, petits gestos en un ventall de moviment que ens arriba dolçament a l’ànima.
'Dios menguante' és un espectacle d’aquells que recomanaria no sols a qui segueix la dansa, sinó a tots els públics i que estic segur que agradarà molt. –Santi Fondevila.
