Domini públic

Tornen els Radicals al Lliure! I què millor que començar amb l'etern ‘enfant terrible' del teatre català: Roger Bernat i la seva última ocurrència. En aquest cas, es tracta d'agafar els seus alumnes d'escenificació de l'escola Eòlia per presentar una peça en la que es prescindeix de l'actor com a punt central de l'espectacle i es deixa el públic com a únic narrador. No es tracta de convertir l'espectador en actor, sinó d'atendre el grup. Cadascú crea la seva pròpia ficció sense necessitat de mostrar-se com a individu en un escenari que té tants actors com espectadors assisteixen a la representació. S.H