Dos punkis i un vespino

Teatre
3 de 5 estrelles

Dos punkis okupen una gasolinera. El titular d'un diari gratuït o l'inici d'una comèdia dramàtica de Marilia Samper. La jove autora i directora ha col·locat una parella de germans nòmades vocacionals al centre d'una narració que té molt de faula nadalenca, fins i tot de paràfrasi del Naixement: dos desarrelats, abandonats per la vespino (la burra) troben refugi, després de ser rebutjats, en un lloc on proveeixen aliment als animals del motor (pessebre-benzinera). Hi falta el nen, però aquest anunci arribarà a temps per completar la il·lusió de conte contemporani.

Nit màgica –hores de transformació– compartida per un gris empleat de la gasolinera (sense nom) i una dona (Carol) que fuig de les revelacions i les convencions. Reunida la atípica congregació, Dos punkis i un vespino es mou amb solvència entre el drama de les destinacions equivocades, la comèdia dels errors i el guió tarantinià i els seus discursos filosòfics sobre l'intranscendent. Efervescents minuts dedicats a la peregrina disquisició sobre la naturalesa del BitterKas. Sorgeixen aïllats defalliments, però s'imposa l'equilibri i una emotivitat gens sensiblera. També destaca el to ajustat de les interpretacions. Amb dos punkis a l'escenari és fàcil abandonar-se al tòpic cheli. Però aquests són personatges seriosos i així ho entenen Oriol Casals (Jota) i, especialment, Javier Beltran (Ray), que convenç com a nihilista amb tatxes. –Juan Carlos Olivares.