El apagón (Black Comedy)

El apagón és una d'aquelles comèdies que sempre tornen. Una comèdia "clàssica" en el seu argument però amb una idea brillant que la diferencia d'altres i que és al final la mare de tots els gags de la funció: l'acció transcorre durant una apagada elèctrica i els intèrprets no veuen res del que passa. La nova producció d'aquesta obra de Peter Shaffer, autor també dels aclamats Amadeus o Equus, compleix els requisits d'aquests projectes. Això és, dos noms ben coneguts, Gabino Diego i Eva Santolaria, per donar vida a un argument senzill i d'embolic amb un home i dos amants, una d'aquestes atractiva i amb minifaldilla –faltaria mes!– (Ana Arias, la dona de Juan Echanove a Cuéntame), un veí homosexual, una escenografia al servei del joc teatral i una direcció (que firma Joseph O'Curneen, del grup Yllana) que posa l'accent en els gags visuals, en les caigudes i topades, i els lògics entrebancs entre uns personatges que, com hem dit, es mouen en la foscor pensant que ningú els veu. I aquest és l'exercici més exigent per als intèrprets, alhora que la font de l'humor d'una peça que funciona malgrat la feblesa dels estereotips que l'habiten i entre els quals destaca Aurora Sánchez en el paper de la veïna alcohòlica i coqueta. Sánchez demostra que coneix molt bé el registre de la comèdia i construeix un personatge que és el més divertit d'una funció coral en la qual cada personatge té moments per lluir-se i en què uns l'aprofiten amb més gràcia que altres. A Gabino Diego li falta una mica de gosadia a l'hora de marcar la intenció dels gags i Eva Santolaria dóna bé, sense més, el paper de la joveneta que es vol casar. El conjunt diverteix, i d'això es tracta, tot i que encara li falta una mica del ritme que imprimeixen les funcions i el contacte amb els espectadors. –Santi Fondevila.