El mercader de Venècia

Teatre
1 de 5 estrelles

Time Out diu

1 de 5 estrelles

Quan el teatre germànic va decidir a mitjans del passat segle que el centre de la creació era el director, va obrir la porta a la revisió contemporània dels clàssics. L'important era crear un vincle, que el públic sentís que els personatges creats fa segles li parlaven a ell i no a un auditori mort. Amb aquest canvi de perspectiva va néixer la dramatúrgia entesa com l'estudi en profunditat del text perquè una relectura heterodoxa es distingeixi d'un simple festival d'ocurrències.

Dramatúrgia és el treball presentat fa sis anys per Q-Ars Teatre: adaptació del text d'El mercader de Venècia per a quatre actrius, subratllant els aspectes brechtians de l'obra de Shakespeare en una austera atmosfera d'economia dels anys 30; eliminant tòpics, sobretot els que afecten el personatge de Shylock –fantàstica Anna Güell–, i convertint la comèdia en una unívoca transacció d'interessos.

Brain-storming d'ocurrències és la posada en escena de Rafel Duran, amb l'acció d'El mercader de Venècia traslladada a un Manhattan entre Wall Street i Meatpacking District, i un Brooklyn localitzat a la comunitat jasídica. Un entorn perfectament assumible per al text. No és difícil veure Venècia i Belmont en aquests nous paisatges. Però el món brooker és un apunt decoratiu per als executius que fan saltets en un ascensor. El refugi 'ideal' de Pòrcia és un aparador per a posats fashion de les harpies de la redacció d'Ugly Betty, i per a una festa de transvestits amb Amy Winehouse com a nou mite gai. Shylock porta de nou barba de boc i quipà, juga al billar, o esmola ganivets –mentre el públic riu– a l'escena del judici. Pitjor ho té el seu amic Tubal, acabat de sortir d'una caricatura antisemita d'entreguerres. El criat Gobbo és fan de Michael Jackson, i un morreig irromp en el cadafal perquè vegem – oh, sorpresa!– el corrent homoeròtic entre Antonio i Bassanio. I així fins a l'infinit. Més enllà hi ha la indescriptible paròdia de la prova dels pretendents.

Mentre ningú no s'ocupa de donar profunditat a les interpretacions, de protegir els actors en un escenari nu d'arguments i direcció, abandonats davant un mur que podria signar Subirachs. Ramon Madaula (Shylock), Àlex Casanovas (Antonio) i Roger Coma (Bassanio) s'ho fan sols per salvar-se del caos. Els altres no tenen tanta sort, com el quartet de joves secundaris, o Margalida Grimalt-Reynés (Jessica) i Joan Valentí (Graziano), sacrificats en nom de la frivolitat. Per no-res.  –Juan Carlos Olivares.

Detalls

També t'agradarà
    Best selling Time Out Offers