El mestre i Margarita

Teatre
3 de 5 estrelles

Time Out diu

3 de 5 estrelles

L'aquelarre de les ànimes condemnades que Voland celebra a l'apartament moscovita de Berlioz és una de les escenes més conegudes d'El mestre i Margarida de Bulgàkov. La màgia negra aconsegueix convertir un espai domèstic en un saló de ball infinit. Les arts nigrománticas de Pep Tosar són desconegudes, però aconsegueix –millor creure que per la seva provada saviesa escènica– acomodar la catedralícia novel·la entre les reduïdes dimensions del Círcol Maldà. Un impossible que funciona per la multiplicació calidoscòpica dels seus dotats intèrprets i un decidit treball de triar i descartar.

De les moltes novel·les que conté l'obra de Bulgàkov, Tosar s'ha quedat amb la farsa antiburocràtica i l'elegia romàntica. El dramaturg convertit en Darwin. Una selecció d'autor que rescata la dura crítica a la cultura tutelada pel poder –adotzenada, amilanada, acrítica– i l'adaptació a la situació de la Barcelona contemporània. Acusa un status quo –inamovible des de fa dècades– que ja va denunciar amb mordaç subjectivitat Albert Boadella a Operació Ubú o El Nacional. Si ens escandalitzem per reconèixer pecadors i pecats és que ens hem acostumat a l'absència de la veritat dels bufons.

Escenes per aixecar una cella i esbossar mig somriure sorneguer i còmplice. Però on la seva versió arriba al misteri que guarda El mestre i Margarita és en la intensitat romàntica evocada amb els mínims elements escènics i la màxima sensibilitat. Hi ha un truc: una acurada selecció musical.

Publicat

Detalls

També t'agradarà
    Best selling Time Out Offers