El millor del TNT 2016

Inaugures el TNT de Terrassa amb '4', dijous 29 al Teatre Principal. Feia temps que no et veiem el pèl.
De fet, no he vingut gaire per Catalunya en els 30 anys que fa que em dedico al teatre... Fa deu anys que vivim exiliats, artísticament, per França, Alemanya...

'4' és un canvi?
Vinc de fer 'Daisy', que es va veure a Temporada Alta i tenia molta literatura. I volia fer una peça menys carregada de text, escriure menys, i anar cap a un estil diferent, més poètic, sense narrativa, amb imatges superposades. I he fet un puzle oníric, que és una cosa rara en mi i que només havia fet a 'Muerte y reencarnación en un cowboy'.

Què hi ha de tu a '4'?
Totes les meves obres tenen una important càrrega autobiogràfica. Faig a partir del que passa a la meva vida. I aquí he tirat dels meus somnis. La part política, hi és, però de manera menys explícita.

Ets un provocador?
El meu objectiu no és provocar, però acaba sortint. El que vols és atraure l’atenció de l’espectador. I potser provoco pels elements que faig servir, com els animals. Però passa que sempre he estat envoltat d’animals, des de la infantesa. I aquí surten quatre galls amb vambes!

Txalo Toloza és un dels creadors escènics més interessants de l'escena barcelonina. I 'Pacífico' és el seu projecte de més llarg abast. Va pel tercer lliurament, amb el subtítol d''Estraños mares arden', un projecte escènic audiovisual proper a un poema documental, que utilitza la videocreació per indagar en la relació entre el desert d’Atacama i els cossos que l’habiten. L’espectacle parla dels habitants que van sobreviure a les contínues atrocitats perpetrades en aquesta àrea geogràfica i que, lluny de fugir, van decidir quedar-se i fer del desert el seu últim refugi possible. Sala Maria Plans. Dj. 29, 19 h

La companyia Atresbandes és una de les tropes catalanes que més ressò internacional han aconseguit amb el seu treball. 'Solfatara' o 'Locus Amoenus' s'han vist a mitja Europa. I ara estrenen espectacle nou al TNT. Aquí, el concepte, ve del títol: emprada com a jugada final en una partida de pòquer o com a eslògan de la marca esportiva Adidas, 'All in'  també és el nom d’un conegut local de striptease del Boulevard Clichy de París, un hostal als afores de Berlín i un restaurant de la zona alta de Barcelona. Més pistes? Sala Maria Plans. Dv. 30, 18.30 h

Si voleu una cosa a contra-corrent, aquí teniu Philippe Quesne, un home d'èxit amb una companyia d'èxit, Vivarium Studio, que triomfa contra tot pronòstic d'Alemanya al Brasil. Aquí tindrem un personatge anomenat Serge que ofereix cada diumenge als seus amics actuacions d’un a tres minuts. En aquests xous, Serge crea sorpreses a través d’absurditats de la vida quotidiana. Amb petites joguines amb control remot, Serge crea un món de conte amb peces petites que cobren vida temporalment. 'L’effet de Serge' retrata amb ironia diversos aspectes de la vacuïtat de la vida contemporània i la repetibilitat dels dies sense substància. Teatre Alegria. Dv. 30, 22 h

Els meus companys de Time Out que van anar FiraTàrrega em van deixar clar que ho havia de veure. Em deien que ‘Molar’ és popular, participativa, contagiosa i catàrtica. Centenars de persones ballant, saltant i cantant amb un somriure d’orella a orella. Un projecte que planteja les emocions col·lectives com a font de moviment per a la societat actual, que declara la guerra al control, a la disciplina. ‘Molar’ és la recepta de la felicitat. Pl. Vella. Ds. 1, 19.30 h

Aquesta companyia mexicana l'està petant, literalment, a Europa. Fa anys que vénen a Temporada Alta, on enguany hi veurem tres obres. Però abans podem gaudir del seu teatre documental al TNC, amb una peça que ens parla de Luisa Pardo, una dona que ha nascut i crescut a Veracruz, un lloc que, tot i el que sembla, no és el paradís a la terra. Lagartijas Tiradas al Sol ens donen una visió de primera mà d’un lloc on ‘estat’ i ‘corrupció’ són la mateixa cosa. On l’abandó institucional ha generat una violència tan incontrolable que necessita ser visibilitzada i posada en paraules. Nova Jazz Cava. Dv. 30, 20 h

Si us la vau perdre pel Grec, aquesta és la vostra. L'Agrupación Señor Serrano sap jugar amb la lentitud. Són com aquells jugadors de futbol que es mouen poc i no fallen ni un gol. I aquest 'Birdie' n'és la prova. Quan surts del teatre, et sents aclaparat, trist, per tot el que ens han explicat. Però quan hi eres mai no t'has sentit atabalat, ni víctima d'un pamflet. T'han anat explicant la història d'un fotògraf, t'han donat dades de Melilla, has anat veient imatges d''Els ocells' de Hitchcock, has anat llegint notícies de la premsa, has sentit una veu dolça de conte infantil que t'ha fet riure i que t'ha narrat la història... Teatre Alegria. Ds. 1, 22 h

'Os Meus Shorts 3' és un projecte que el guitarrista, compositor i cantautor Nico Roig ha ideat per agrupar idees aïllades i sense desenvolupar. Un espectacle amb projeccions, performance i música a base de fragments independents. Un recull dels millors moments de pel·lícules, documentals, textos, aparicions… Que potser hagués estat bé que existissin sencers però potser no valen tant l’esforç. Sala Maria Plans. Ds. 1, 19.30 h