De: Daniela de Vecchi. Amb: Eloi Benet, Anna Berenguer, Cristina Codina, Esperança Crespí, Toni Figuera, Xesco Pintó i Carla Rovira. Músics: Xantal Gabarró (xel·lo) i Joan Martínez (guitarra).
Els antecedents beckettians de José Sanchis Sinisterra es noten en la seva afició a jugar amb el sentit de les paraules i amb el no sentit de les frases com a base d’un teatre compromès política i socialment i xopat d’humor. Daniela de Vecchi ha reunit textos curts seus en un espectacle que incideix en el paper d’espectador actiu que tant li agrada a l’autor i en què hi ha reflexions tan actuals com el boom hipotecari del nostre país fins a qüestions metateatrals com el personatge que es nega a desaparèixer.
La funció presenta força dificultats per als intèrprets arran de la simultaneïtat de les accions i del discurs, dificultats que en general superen gràcies a l’entrega i compromís en un genuí treball de creació. El conjunt aconsegueix sorprendre des del primer moment i evoluciona amb força teatralitat i eficàcia