El tinent d'Inishmore

Teatre
4 de 5 estrelles
tinentdinishmore.jpg
El tinent d'Inishmore

Martin McDonagh és un dels autors més brillants de la nova dramatúrgia anglosaxona, dins la qual va irrompre amb  el gran éxit de 'La reina de la bellesa de Leenane', dirigida entre nosaltres per Mario Gas. 'El tinent d’Inishmore' (1999) pertany a la trilogia d’Aran, que situa cada obra en una de les illes irlandeses i en aquest cas és una mirada fosca, gairebé sarcàstica sobre els irlandesos en una història que cavalca sobre el terrorisme de l’IRA i més concretament sobre el braç  més violent, l’escindit INLA. Una història plena de violència i humor que, segons l’autor, vol mostrar el sense sentit  del terrorisme. Una comèdia negra que comença amb un gat estripat a sobre d’una taula, segueix amb una escena de tortura per presentar el protagonista, el brutal Padraic a qui ni l’INLA vol... Un conjunt de personatges i gats que no semblen tenir cervell i una obra plena d’acció i amb diàlegs brillantíssims.

'El tinent d’Inishmore' –estrenat per Josep Maria Mestres, al TNC, al 2004– és una obra política però sense plantejaments polítics més enllà de les bombes i assassinats que se citen. És una història trepidant amb un cop final fantàstic.  Però com que el context polític d’ Irlanda ha canviat des de 1993 –any en què McDonagh situa l’obra–, el més important ara és explicar bé la història i definir els personatges. I amb això la companyia de Banyoles Teatre Brick  compleix perfectament i no s’ha estat de res perquè fins i tot té musics en directe. La posada en escena funciona, si bé els matisos i l’atmosfera que el text desprèn queden una mica tapats per l’acció, en general ben resolta pel director, Joan Gómez. Força recomanable. –S. Fondevila.

LiveReviews|0
1 person listening