Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
The blind poet

El top 5 del TNT 2015

Les obres que no et pots perdre del festival de noves tendències escèniques de Terrassa

Escrit per
Andreu Gomila
Publicitat

El festival Terrassa Noves Tendències (TNT) s'ha consolidat com una cita imprescindible per saber què es cou en l'avantguarda escènica catalana. És el certamen que heretat aquells Radicals del Teatre Lliure d'Àlex Rigola i el que ens permet creure que el teatre no és només un sofà i un focus. Aquí hi ha experimentació i risc, teatre que et posa contra les cordes.

The blind poet

1. The blind poet

Fa anys, la Needcompany de Jan Lauwers era una habitual de la cartellera de Barcelona, del Lliure, en especial. Allà hi vam veure la sensacional 'Isabella's room', i les seves germanes, 'The deer house' i 'The lobster shop', una commovedora trilogia. Ara s'acosten a les arrels d'Europa a través de les històries dels membres de la tropa. Es parlen set llengües i hi ha música en viu! Un espectacle que neix de la il·luminació que va tenir Lauwers en visitar la mesquida de Còrdova. Va descobrir la poesia andalusí i va investigar les vides dels integrants de la Needcompany. Un espectacle que, segur, ens deixarà clavats a la cadira. Teatre Principal (Terrassa), dj. 1
La posibilidad que desaparece frente al paisaje

2. La posibilidad que desaparece frente al paisaje

Si hi ha una companyia que està revolucionant l'escena local és El Conde de Torrefiel. I, després d'un any fent 'performances' per mitja Europa, han construït aquest 'La posibilidad que desaparece frente al paisaje, que s’organitza com una sala de joc on quatre persones intenten transcendir el sentit de les seves accions sense cap connotació moral per tal de contemplar aquest territori  il· limitat que es manté ocult a la nostra ment i que corre perill d’extingir-se. Aquest espectacle és l’entrega final de 'Guerrilla', un projecte que va arrencar el 2014, que investiga sobre l’abisme existent entre l’acció massiva i el pensament individual i de les quals en podrem veure dues, 'Guerilla:conferència' i 'Guerilla:concert' a l’edició d’enguany. Teatre Alegria (Terrassa), dv. 2

Publicitat
Cosas que se olvidan fácilmente

3. Cosas que se olvidan fácilmente

Xavier Bobés fa espectacle petits-petits, però que creen una addicció terrible. Al seu voltant, fins i tot, el Mercat de les Flors s'ha vist 'obligat' a crear un cicle sobre el teatre d'objectes. 'Cosas que se olvidan fácilmente' sorgeix quan Bobés s’adona que comença a tenir problemes de memòria i comprova que la seva mare també. Per això, a través d’una petita agenda de l’any 1942 i fotografies de tot tipus, representa històries anònimes i humanes però també esdeveniments rellevants. Un espectacle fotogràfic que transforma els records i, igual que fa l’oblit, n’inventa de nous. Teatre Alegria (Terrassa), de dv. 2 a dg. 4
Via Lucis. Autorretratos con poemas

4. Via Lucis. Autorretratos con poemas

Angélica Liddell és, segurament, la mare dels ous. Vaja, la dona que ha sentat les bases de l'avantguarda escènica a l'estat. Ha dit que no tornarà, perquè no li surt a compte. Sobretot quan li estiren la catifa vermella a festivals com Avinyó, i aquí ha d'anar 'pidolant'. Al TNT la veurem d'una altra manera. Amb unes fotografies –penseu en Sophie Calle– a través de les quals accedim d’un altra manera al paisatge poètic de l’Angélica Liddell. Podrem entrar de cop en un instant íntim; sabem que és només això, un instant de tot un moviment immens i inabastable, que es manté ocult i inaccessible. Amb aquesta exposició tenim sense dubte el privilegi d’entrar per una altra porta al món que
amaga l’obra d’Angélica Liddell. Amics de les Arts (Terrassa), fins al dg. 4
Publicitat
Maibaum

5. Maibaum

Jordi Galí, un altre fora de sèrie català que s'està fent un lloc a Europa. Un home que explora la relació entre el cos i l’objecte mitjançant instal·lacions, construccions vives, arquitectura efímera. 'Maibaum', la seva darrera creació, dóna forma a un volum d’espai monumental curosament teixit per cinc intèrprets. Artistes i constructors, els intèrprets ens conviden a contemplar una comunitat en ple procés de treball. Dels seus gestos compartits, coordinats amb gran precisió i articulats al voltant d’un màstil, n’emergeix un espai, una matriu, una projecció efímera. Plaça del Progrés (Terrassa), dv. 2 i ds. 3
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat