El tub o tot és relatiu però les coses són com són

Teatre
2 de 5 estrelles
sabatestub.jpg
El tub o tot és relatiu però les coses són com són

Time Out diu

2 de 5 estrelles

'El tub o tot és relatiu però les coses són com són' és el llarg títol del monòleg de Tilda Espluga a la Sala trium. Sempre que apareix el nom d’aquesta excel·lent actriu cal sentir un mínim de curiositat, encara que l’autor sigui l’aquí desconegut autor polonès Slawomir Mrozek –excepte per Quim Monzó– i la direcció d’escena sigui de la il·lustradora Carme Solé Vendrell, compartida amb Maria Espluga i Boris Daussà. Mrozek és un prolífic dramaturg, però en aquest espectacle s’ha optat per treballar amb un recull dels seus contes.
L’obra confirma que Espluga és una actriu que surt indemne de qualsevol proposta teatral. És una de solidesa granítica. Les seves interpretacions suporten qualsevol assalt, fins i tot una dramatúrgia que confon l’absurd amb el desconcert. Diuen els que escriuen sobre Mrozek que la seva visió de l’absurd no té el valor metafòric de Beckett o Ionesco. Només reflecteix la paradoxa quotidiana de l’individu immers en un règim (el comunista, essencialment) la lògica és aliena al sentit comú.
Però la direcció a tres d''El tub...' prefereix l’abstracció i el sentit grotesc de Beckett i Ionesco. En aquest moment l’espectacle es fa innecessàriament abstrús, perd el seu humor, aquest punt d’estupor natural i primitiu de l’ésser humà corrent davant l’univers. Aquest to es percep correctament en els primers moments del monòleg per després ficar-se en camins cada vegada més transcendents que deformen l’autor. –Juan Carlos Olivares.

Detalls

Els usuaris diuen