Idea, guió i interpretació David Climent. Direcció David Climent i Pablo Molinero.
L’home visible no és un home normal. L’home visible triga tres hores a vestir-se. L’home visible parla amb la llum. “Crec en Déu? I ell, que creu en mi? Samuel Beckett ja ho sabia”. L’home visible explica una teoria matemàtica sobre l’amor a una planta moribunda.
L‘home visible certifica el seu ridícul universal, que el converteix en únic. L’home visible practica la transmigració per arribar a ser els altres, i a comprendre’ls: un camell o una pastanaga, quan els altres no poden ser més que el que són, el que som. L’home visible és un home voluntàriament aïllat de la resta, però un home que parla amb si mateix i explora. Fa preguntes. Fa troballes. Escriu bajanades en una llibreta.
L’home visible s’alimenta d’alguna poció màgica que el manté viu. L’home visible es diu Valentí i en acabar se’n va sense saludar, malgrat els aplaudiments. L’home visible representa el sense sentit del món quan ja l’absurd s’ha convertit en quotidià i de res ens serveix ni la lògica ni la raó. A la fi la metafísica són unes xocolatines. Dada no ho hagués expressat millor.
L’home visible protagonitza un espectacle que dinamita les convencions poètiques amb la inestimable ajuda de Fernando Pessoa i el poeta argenti Oliverio Girondo, tot creant una hipnòtica poètica de l’espai i del moviment, acompanyat d’un excel·lent espai sonor de Pablo Rega. L’home visible és un espectacle que trenca motlles i exigeix una mirada descontaminada de clixés, perquè el més profund està a la superfície, a la pell.
L’home visible és un personatge creat per David Climent amb un treball corporal deliciós. L‘home visible és un espectacle atmosfèric cuidat fins a l’últim detall per descobrir que hi ha altres maneres d’explicar el món.
