En la solitud dels camps de cotó

 

El públic no és una presència òbvia en un text de Bernard-Marie Koltès. Els seus personatges són especialment aliens a aquests inevitables intrusos sense els quals el teatre seria un exercici estèril. Són figures alliberades d'actuar, de captar l'atenció de tercers. Per això sorprèn la decisió presa per Joan Ollé d'incorporar una pronunciada teatralitat l'únic destinatari de la qual és l'espectador.

'A la solitud dels camps de cotó' –text sense indicaciones– desplega el seu misteri només amb la paraula i uns cossos anònims. El director té la potestat de triar els físics que més li convenen per modular la connexió entre els dos individus. Que la figura del 'dealer' (Andreu Benito) tingui aquí més edat que el del comprador (Ivan Benet) és una decisió que obre nous itineraris en aquest laberint dialèctic.