[image]
[title]
Darrerament l'hem vista a 'L'habitació blava', amb David Selvas, i a 'Dispara, agafa tresor, repeteix', sota la direcció de Josep Maria Mestres. Ara es posa sota la batuta de Sandra Simó, autora i directora de l'obra 'Victoria Falls', que va aconseguir el premi Quim Masó. Ens apropem a aquesta tragèdia contemporània que fluctua entre la filosofia i la quotidianitat, i que narra la gosadia d'un plegat de rebel·lions personals.
Quina relació hi ha entre l'obra i les cascades de l'Àfrica que donen nom al títol?
És una referència a l'aigua com a símbol de vida, de fertilitat, d'emocions i, en conclusió, de llibertat. Tot i així també són part de l'argument.
L'acció té lloc a l'entorn de les cascades Victòria?
L'entorn és sempre urbà, de fet en un espai únic, tot i que les cascades hi són. Bé, anem per punts. Els protagonistes de l'obra són el Bruno (Xavier Ripoll), un dramaturg en plena crisi creativa, i en Bob (Jordi Cortés), el seu veí, un periodista sumit també en una crisi de valors que ha perdut la fe en el seu entorn. En Bob, el periodista, ha estat a Victoria Falls i el defineix com un lloc utòpic on es viu sense els esclavismes del món occidental.
I la Garance, el personatge que interpretes?
És la dona d'en Bruno, el dramaturg. Una lluitadora-perdedora que ha perdut la feina i que se sent descuidada per part del seu marit, que està massa preocupat amb la seva obra. Hi ha un quart personatge, en Marçal (Alícia Rodríguez), que és un dels fills de Bruno i Garance. També ell està immers en una crisi personal.
La dansa és un dels llenguatges de l'obra. Quin és el seu paper?
És una segona veu entre les escenes. Jordi Cortés i Alícia Rodríguez expressen, mitjançant el cos i el moviment, allò que hem vist a través del text. Aquesta estona de dansa permet a l'espectador digerir allò que està rebent.
La sinopsi de l'espectacle parla d'un cant a la vida...
És una història de rebel·lions. D'un alliberament de tot allò que t'estreny, i de personatges que es despullen dels seus conflictes.
És per això que parleu d'una tragèdia contemporània?
És una tragèdia en el sentit que ens parla d'unes persones que no poden canviar el món on viuen. Però sí que poden canviar el seu angle de mirada sobre aquest món!
Cap a on ens porta tot plegat?
És una mostra de com la gosadia ens fa tirar endavant, tot i les circumstàncies.
