Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Didier Ruiz
© Karl Colonnier

Entrevista a Didier Ruiz

El director i dramaturg francès acompanya la veu del col·lectiu trans al Teatre Lliure

Escrit per
Sebastià Portell
Publicitat

Els transsexuals són revolucionaris, figures de la resistència. Aquesta sentència, de l’escriptor Jean Genet, és un dels punts de partida de l’espectacle 'Trans (més enllà)', que Didier Ruiz ha creat i dirigeix amb La Compagnie des Hommes al Lliure. Ruiz, que al llarg de vint anys de trajectòria ha aportat una “veu acompanyada” als escenaris a col·lectius com adolescents, gent gran, obrers de fàbrica, investigadors o presos, s’atreveix ara a donar i escoltar la paraula d’una de les comunitats amb més a dir en la societat contemporània: la de les persones trans. L’objectiu és clar: “fer que el públic vegi i senti una humanitat compartida”.

A l’espectacle, que es pot veure al Lliure de Gràcia en el marc de la mostra NOSaltres, Neus Asencio, Ian Garrido, Clara Palau, Danny Ranieri, Raül Roca, Sandra Soro i Leyre Tarrasón comparteixen les seves històries de vida, plenes de superació i autoconeixement. Històries d’homes i de dones assignats durant massa temps amb un gènere que no sentien com a propi i que els ha suposat violència, assetjament laboral o fins i tot el rebuig de la família i de les institucions.

“La societat, la cultura, la família i l’educació ens obliguen a estar d’acord amb el nostre cos, l’interior i l’exterior s’han de correspondre per força”, afirma Ruiz. I posa sobre la taula algunes de les preguntes que vertebren la seva proposta, entre l’art i l’activisme més horitzontal: “Però, i aquells per a qui no hi ha correspondència? Com alcen la veu per fer-se entendre? Qui hiés per escoltar-los? Amb quina resposta? On és la normalitat? On és la monstruositat, en la diferència o en la intolerància?”.

Els testimonis dels set actors, que a l’estiu aterraran al Festival d’Avinyó, són la resposta incòmoda i personal a aquestes qüestions, i plantegen com, lluita rere lluita, deixa de ser clar si el que importa és el destí, el cos acomplert, o el camí cap a la felicitat d’un mateix. La primera passa, diu Ruiz, per canviar “una societat intolerant que ja no parla d’amor”. Anar més enllà.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat