[image]
[title]Portuguesa de naixement, però formada teatralment a França, Maria de Medeiros és una diva de l'escena europea contemporània. Mai no ha estat a Barcelona fent teatre fins a aquest 'Un amour impossible' que podrem veure al Lliure. I això que porta molts anys en l'ofici, que ha alternat amb grans papers al cinema al servei de grans directors, de Quentin Tarantino a Philip Kaufman, sense oblidar Bigas Luna, Manoel de Oliveira i Chantal Akerman. També és directora i cantant.
Què és el que més t'agrada de fer teatre?
El teatre és l'art màxim per a un actor, l'art on tot els mitjans d'expressió es posen al davant. Requereix un treball general i de detall. A mi m'agrada portar tècniques del cinema al teatre, com el 'close-up', per exemple. T'hi jugues la vida.
Com fas un primer pla en un teatre?
És curiós com el públic percep coses ínfimes. N'hi ha que creuen que es pot fer trampa, però no. I el 'close-up' en teatre passa per actuar sempre com si el públic fos a prop, amb detalls, gestos...
Et consideres una actriu francesa?
No, soc una actriu mesclada, que porta a dins moltes cultures. Però en teatre, sí que soc una actriu francesa. I a nivell de formació, ja que em vaig formar a França. Tinc un gran amor per l'idioma. El teatre i la literatura exploren la llengua i un actor, en un escenari, és per sobre de tot el portador d'un idioma.
"El teatre i la literatura exploren la llengua i un actor, en un escenari, és per sobre de tot el portador d'un idioma"
Qui és Christine, el teu personatge?
És una aposta molt extrema. És un personatge de ficció i alhora algú molt pròxim a l'autora, Christine Angot. És una obra molt agosarada, molt intel·ligent, que explica la relació de Christine amb la seva mare i el terrible tràngol que va viure amb el seu pare, que va aparèixer tard en la seva vida com un monstre. Parla del trauma en la relació mare-filla. Una mare soltera, jueva, pobre, que va educar la seva filla amb un amor extrem.
En un moment, es diu que totes dues són víctimes del seu temps.
Va més enllà d'això. La força de l'obra rau en què aconsegueix sobreposar-se al dolor gràcies a la intel·ligència. Angot fa una lectura política i social del que va passar. El trauma no va venir per atzar, sinó perquè la nostra societat està basada en la humiliació del més feble. Passem d'una història sobre l'afecte a una de política.
La mare diu que el que més mal li fa és haver callat.
Va callar perquè era pobre, jueva, i estava sola. Els humiliats callen.
Té molt de tragèdia clàssica, aquesta obra?
Els personatges són tràgics. Parlem de tabús, com l'incest, molt present a la tragèdia clàssica. Té alguna cosa d''Antígona', d''Electra'...
Enyores els temps de 'Pulp fiction'?
No gaire, ja que continuo fent personatges divertits en el cinema, tot i que sense la visibilitat d'aquella pel·lícula.
"Tarantino és un feminista... 'Pulp fiction' és una pel·lícula sobre mascles, però no masclista"
Va ser una pel·li masclista, aquella?
No, gens. Quentin Tarantino és un feminista. Va ser dels primers a construir grans personatges per a dones, com Jackie Brown, 'Death proof'... 'Pulp fiction' és una pel·lícula sobre mascles, però no masclista.
El teu debut al cinema espanyol va ser amb 'Huevos de oro', de Bigas Luna.
En tinc records meravellosos, d'aquella pel·lícula. Bigas va ser un artista increïble. Era un hedonista. I durant el rodatge vaig conèixer el meu marit, que és català. Tinc dues filles catalanes!
NO T'HO PERDIS: Les millors escenes de sexe del cinema
