Autor i director: Josep Maria Miró. Amb: Ricard Farré, David Marcé i Arnau Puig.
Els pagesos estripen la terra perquè s’airegi; aquí la crisi estripa l’economia de la casa de cultura d’un petit poble i posa en risc fins i tot la seva continuïtat; el Raül estripa el Miquel, potser perquè té por de perdre el lloc de treball o potser per curiositat morbosa; el Lluís estripa el seu íntim amic Raül a qui considera ineficient i poc preparat per a la feina. Només el Miquel, que treballa per gust i sense cobrar, és aliè a les estripades.
Tres joves que no arriben a la trentena es troben a la casa de cultura d’un poble on es prepara un festival. No caurem en el parany de comparar el nou text de Josep Maria Miró amb aquell esplèndid, rodó, 'El principi d’Arquímedes', però és ben cert que 'Estripar la terra' abunda en un teatre on la sospita i la condemna van de la mà per mostrar-nos quant fràgils són les relacions humanes.
Miró domina a la perfecció la intriga creada per a un paper, una notícia antiga, que està damunt la taula però que no sabem què hi diu. Dosifica la informació i utilitza l’argument per plantejar alguna cosa més profunda sobre la nostra societat. Que cada espectador es faci les preguntes...
L’autor ha dirigit amb pulcritud un text realista, tot i els flashbacks, amb rèpliques picades i curtes que suposen tot un repte per a uns joves actors de notable qualitat però amb poca experiència encara. Ens va agradar sobretot el Miquel de David Marcé, un personatge eteri, un noi que sembla amagar alguna cosa, i el Raül d’Arnau Puig, absolutament terrenal.
'Estripar la terra', un text on hi aniria bé de treballar-hi els silencis, confirma un cop més el gran nivell del teatre de Josep Maria Miró. Una funció molt recomanable.
