Segona entrega del cicle de Teatre Valencià al Teatre Tantarantana amb una de les companyies més veteranes, L’Horta Teatre. Un títol del tot excessiu per a la proposta de Roberto García, que firma el text i la direcció d’una obra que parla del moment en què vivim i aposta per l’optimisme i la superació de l’individu per despistar la depressió col·lectiva i individual que ens amenaça cada dia que passa.
Eufòria és, i no ho amaga en la seva publicitat, un espectacle d’autoajuda presentat amb un cert aire de paròdia amb una argument ben prim que potencia, això sí, la utilització de noves tecnologies com la tablet i un joc sonor molt present al llarg de l’hora i quinze minuts de la funció.
Ximo Giménez és una cosa així com un animador festiu de sala de festes, d’ànimes tristes que interactua amb el públic. Pau Blanco és un “espectador” amb un perfil desgraciadament molt comú en aquets temps: és troba a l’atur després de 25 anys de treballar en una entitat bancària i la seva dona l’ha deixat. El mestre de cerimònies troba amb ell el model ideal per aplicar un mètode de superació que torni a la vida, a la lluita per la supervivència, aquest individu. Tot plegat ruixat amb humor més o menys eficaç. Els intèrprets estiren el que poden perquè tot plegat funcioni però certament que no tenen gaire on agafar-se. Un entreteniment, una teràpia comunitària per a qui estigui molt, però que molt, avorrit. –S.F.
