A Emma Vilarasau ja l'hem vista en el paper d'actriu madura que està de tornada. Això va ser a 'Infàmia', un gran text de Pere Riera que vam veure a La Villarroel (2016). Ara, en l'adaptació que ha fet Pau Miró del clàssic de Joseph L. Mankiewicz 'All about Eve', es fica en la pell d'una intèrpret que ho ha estat tot i que se sent amenaçada per una jove admiradora, Nausicaa Bonnin al Goya, que vol ser com ella...
Es tracta d'una peça que parla de la lluita entre generacions, de com fer-ho per escalar, de com fer-ho per mantenir-se. Tot gira al voltant de Vilarasau. Ella és la protagonista, qui no surt d'escena. És qui acaba d'interpretar una Clitemnestra més, sense suc ni bruc, a qui tothom ha lloat fins que arriba Bonnín, que l'adora, i li etziba que ho podria haver fet millor. Vilarasau se sent amenaçada i intenta esborrar-la del mapa. La jove aprofita la seva oportunitat, però serà la veterana qui acabarà guanyant la partida.
Sílvia Munt dirigeix un muntatge molt efectiu en la direcció d'actors, molt a favor de l'òptica del personatge de Vilarasau, l'Eva madura. Potser m'hauria agradat veure algun dubte en tot el que fa, ja que, en certa manera, justifica el maltractament que rep la jove. A la pel·lícula ja és així. Però som a Barcelona, any 2021, i no al Hollywood de 1950. Tanmateix, Vilarasau torna a demostrar per què és qui és. No està a les acaballes, com la seva Eva, ni de bon tros. I no li cal fer focs artificials per agafar-nos del coll i arrossegar-nos cap a ella.
