Autor: Lara Sendim. Traducció: Lara Sendim. Direcció: Lara Sendim. Amb: Gemma Martinez Martinez i Paula Sendim Santiró.
Plantar-se sol damunt d'un escenari i sortir-se'n és una cosa que està a l'abast de molts pocs actors. Hi ha hagut molts més fracassos que èxits. Cal un bon text –un molt bon text– i una direcció d'escena que faci que l'intèrpret ens abraci, tant si som 20 espectadors com 1.000. Hem de tenir sempre la sensació que el que passa a l'escenari és només per a nosaltres. Tot això és el que no passa a 'Exacte, el món com no és'.
D'entrada, tenim una obra prima, que parla de la crisi dels 30 i d'un futur massa incert, parla del trànsit de la joventut a la maduresa, a través d'una dona (Gemma Martínez) que pensa escriure una carta sobre com s'imagina l'esdevenidor per obrir-la d'aquí a deu anys, potser vint. L'artefacte no funciona, ni amb l'ajuda del piano i les cançons en directe de Lara Sendim. No ens commou. Una peça massa innocent per als temps que corren.
Fa anys, a la Beckett, Marta Angelat va fer 'L'any del pensament màgic' de Joan Didion, on una dona madura que havia perdut el marit s'enfrontava al futur. Tenia tot el que no té l'obra del Maldà.
