Exitus

Des de seu primer espectacle, Folie à deux (somnis de psiquiàtric), ja fa deu anys, la companyia Titzina ha desenvolupat una manera original i personal de fer teatre. El seus són espectacles temàtics inspirats en la realitat, que tracten amb un distanciament que evita sempre la paròdia o la caricatura. A Exitus, Diego Lorca i Pako Merino es proposen, i ens proposen, parlar de la mort seguint les coordenades d'un teatre que combina la senzillesa expositiva, el text realista, un gran treballa corporal (ambdós van passar per l'escola Jacques Lecoq) i una posada en escena imaginativa.
Podríem dir que Titzina Teatre ha crescut amb i per als seus espectacles i que els dos membres han depurat l'estil i guanyat amb seguretat i credibilitat. Ho demostren en aquesta creació, bastant més seriosa del que alguns gags verbals i alguns mesurats excessos gestuals podrien fer pensar. A Exitus la mort apareix de la mà de dos germans (un executiu d'uns gran laboratoris farmacèutics que es posa malalt i un advocat) i d'un empleat de funerària i els seu nou ajudant, que agafa la feina per necessitat. Les dues històries es van mostrant de manera fragmentada a la vegada que veiem altres personatges molt reals que envolten el tema de la mort. La gran virtut d'Exitus resideix en la contenció dels dos intèrprets, ja que el tema i les circumstàncies que es plantegen donarien per fer una estripada d'aire molt comediògrafic, però menys punyent. Lorca i Merino mostren els conflictes com es viuen en realitat: els dos germans que no s'entenen, la convivència, la vocació d'un operari de pompes fúnebres, la dificultat de fer testament o els comportaments a les sales de vetlla. Titzina Teatre porta ja dos anys passejant aquesta creació que no trobava escenari a Barcelona i d'aquí que sigui una màquina de rellotgeria on tot funciona mil·limètricament. No se la perdin. – Santi Fondevila.