Fa una mica de soroll

Teatre
3 de 5 estrelles
Fa una mica de soroll
Fa una mica de soroll

A les cases que han estat tancades molt de temps el visitant alenteix els moviments. Reacció instintiva a un aire viciat que costa respirar. Els dos germans que comparteixen alguna cosa que sembla la seva llar semblen moure’s, pensar i parlar com si s’haguessin acostumat a aquest dens magma fet d’aïllament, memòria i mort. Falta un tercer personatge per remoure l’aire contaminat. És una cosina que busca refugi en una família que es va trencar fa molts anys. Però qui diu que no queden caps per lligar per reconstruir el que s’ha perdut. I qui diu que ressuscitar el passat amb les restes d’una necrosi emocional no genera un monstre com Frankenstein.
Són les tres criatures unides per 'Fa una mica de soroll', la segona obra de la jove dramaturga argentina Romina Paula. En l’últim Temporada Alta va agradar el seu últim text ('El tiempo todo entero') perquè continua amb un estil propi l'escola de Veronese. Paula aporta el silenci del subtext, una vibració de misteri que es percep especialment a 'Fa una mica de soroll'. També en la versió dirigida per Albert Prat. La comèdia es barreja amb l’amenaça, el drama psicològic amb el 'thriller'. Una història que enreda el públic amb totes les històries a mig explicar. Només el conte 'La intrusa de Borges' té el seu punt final. Les interpretacions de Sergi Torrecilla, Alberto Díaz i Paula Blanco s'integren perfectament en aquest ambient enrarit, tot i que encara no s’han alliberat del pes de les paraules. –Juan Carlos Olivares.